El controvertit policia, peça clau de la denominada ‘Operació Catalunya’, va concedir aquest dissabte a la nit una llarguíssima entrevista -prop de tres hores, en alguns moments repetitius- al programa de TV3 ‘Preguntes Freqüents’. Amb anades i vingudes, fugint d’estudi en algunes ocasions i donant detalls molt detallats en algunes ocasions, Villarejo es va referir a tots els escàndols en què ha estat implicat la darrera dècada, inclosos els atemptats jihadistes a Barcelona, dels quals també fa responsable l’Estat espanyol, on assegura que hi perdura “una democràcia tutelada”, “un ‘paripè’”.
D’alguna manera o altra, el comissari de policia jubilat admet l’existència de l’‘Operació Catalunya’ ja des del 2012 com a mínim. Tot l’entramat hauria costat almenys uns 8 milions d’euros i en ell s’haurien dut a terme il·legalitats, encara que Villarejo mira d’evitar aquest terme però sí que explica que “es van fer coses ‘xungues’” perquè, entre altres coses, “es van alterar proves” i es va usar “informació no verificada” com la relativa a Artur Mas o Xavier Trias, que amb posterioritat es va demostrar que era falsa.
OPERACIÓ CATALUNYA
José Manuel Vilarejo es defineix com “un dels coordinadors” de l’‘Operació Catalunya’, fent de pont, en certa manera, entre el ministeri d’Interior i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol. “He estat un esglaó més”, diu en un moment de la llarga conversa. Aquella operació per intentar frenar l’independentisme català la va muntar el govern espanyol. I n’estava al corrent, diu en un moment, el president Mariano Rajoy; la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz; i el secretari d’Estat citat, Francisco Martínez.
Era “un error utilitzar membres de la policia en un país sobirà, petit, però respectable com Andorra” perquè dita intromissió il·legal “podria provocar un conflicte com finalment va passar en provocar la caiguda del banc aquell”
En un altre moment de l’entrevista torna a insistir en què va ser un comitè de crisi qui va avalar i fins i tot dissenyar l’operació contra Catalunya. I torna a parlar del president, la vicepresidenta, el ministre… i responsables del CNI i de la policia. Són qüestions, diu en l’argot policial, “d’alta ‘catanga’”. “No ho organitza un comissari”, es lamenta irònicament per treure’s mèrit o poder, després de reconèixer que inicialment, i a petició de Francisco Martínez, va cuinar les dades facilitades des de l’entorn de BPA arran de l’extorsió realitzada per acabar presentant, el juliol del 2014, un quadre amb els comptes del Pujol al diari madrileny ‘El Mundo’.
Villarejo explica que quan esclata tot l’afer de la deixa dels Pujol al Principat, fa almenys 20 anys que no ha visitat Andorra. Explica que és el també comissari Marcelino Martín Blas, com a cap de la unitat d’afers interns de la policia espanyola -dependent del director i que “l’utilitzen per a tot menys pel que hauria de servir, que és per investigar la corrupció de policies”-, qui aconsegueix unes dades sobre els Pujol. Primer assistint a una boda on se’l fa coincidir a la mateixa taula de convidats amb un dels principals accionistes de BPA i, després, a través de les converses a l’Hotel Villamagna de Madrid amb el CEO del banc andorrà, Joan Pau Miquel, arran de les coaccions prèviament realitzades per Celestino Barroso, l’agregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra.
El comissari jubilat fa una referència molt succinta a Andorra. No parla obertament ni de Barroso ni aclareix com s’elabora la famosa ‘captura de pantalla’ dels comptes del Pujol. Però sí que dóna a entendre que és una informació finalment cuinada per la policia. Perquè explica que amb les dades obtingudes per Martín Blas a partir de l’extorsió a Miquel, Francisco Martínez “em demana que faci unes notes”. I les fa. Però “quan detecto que m’han utilitzat” emet unes altres notes per alertar del perill que suposa atacar la sobirania d’un Estat tercer.
Villarejo, que assegura que mai no va parlar ni amb responsables de BPA ni en coneix cap dels seus accionistes majoritaris, assegura que va avisar que era “un error utilitzar membres de la policia en un país sobirà, petit, però respectable com Andorra” perquè dita intromissió il·legal “podria provocar un conflicte com finalment va passar en provocar la caiguda del banc aquell”, en referència a una BPA que mai cita pel seu nom. A qui sí que fa referència, i que també inclou en l’entramat extorquidor del banc andorrà, és a l’inspector de policia ara també jubilat i al seu dia agregat d’Interior també a l’ambaixada de Prat de la Creu Bonifacio Díez Sevillano.
El comissari entrevistat a TV3 evidencia no tenir gaire bona relació amb ‘Boni’, de qui diu que “era un geni” que li provocava molts mals de cap. Entre altres coses, va estar vinculat també al cas del ‘pen drive’ que ha suposat la primera condemna imposada a integrants de la denominada ‘policia patriòtica’, en aquest cas a l’ex-director adjunt operatiu Eugenio Pino, que com Díez o Martín Blas, i també Rajoy, Fernández Díaz i Martínez, estan encausats en el marc de la querella interposada davant la Justícia andorrana per l’atac a la sobirania andorrana a l’aixopluc de la denominada ‘Operació Catalunya’.
Comentaris (11)