No és que determinar si hi ha o no encara emissions tòxiques procedents del Toluè impregnat en l’envà sigui l’element central de la discussió. Perquè el que es demana es que retiri el producte tòxic, fet que equival a dir que es desmunti l’envà que es va aixecar usant la cola que contenia el dissolvent. Però a demanda dels afectats, que van haver de deixar el pis el març del 2022 després que tècnics del departament d’Indústria en recomanessin la marxa pels nivell de toxicitat que hi havia en l’ambient, els tribunals, en segona instància, han acordat fer les comprovacions oportunes.
La família afectada va contractar pel seu compte mesuraments en un parell o tres d’ocasions. A raó d’uns 1.500 euros cada cop. I fins l’octubre del 2022 els nivells de ‘contaminació’ encara estaven per sobre dels límits tolerables segons les autoritats internacionals en matèria de salut. Certament, han admès les fonts, va anar decreixent l’impacte, la incidència. Però no suficient perquè els propietaris del pis se sentissin amb prou força i prou seguretat per tornar a casa. D’aquí que es demanés la prova que el Tribunal Superior va acordar recentment.
I ho va fer de manera extraordinària perquè en segona instància no se solen admetre noves proves. Però en aquest cas, la sala no només ho va admetre sinó que va fixar en les condicions exactes que s’ha de fer la comprovació. Amb una metodologia concreta: durant uns dies exactes, amb les finestres tancades… I va donar pocs dies a les parts perquè es posessin d’acord en l’elecció d’un perit. Evidentment, no és que no hi hagi hagut entesa. És que el veí causant de tot plegat -o, almenys, titular de l’obra per a la qual es va usar Toluè- ha impugnat l’autorització, l’aprovació de la prova.
I aquest fet no és aliè a tot plegat. “Si algú té clar que ha fet les coses bé, no s’hauria d’oposar a una prova acordada amb l’aval dels tribunals i que, a més a més, tindria com a autor un perit designat per una part neutral”, han recordat fonts jurídiques, que han anunciat que els darrers dies el tribunal ha triat, a vista de la falta d’acord entre les parts, l’expert a qui s’encomana el treball per avaluar el nivell de toxicitat que encara hi ha al pis. Si n’hi ha, és clar. I el que sobta també a les parts consultades és que el veí en qüestió és un professional de la salut. Un metge que treballa pel SAAS. “I que hauria de ser el primer interessat en què es garanteixi la salut de les persones.”