Per dir-ho d’alguna forma, Varri i García Molina tenien tasques homònimes al tomb del 2015, quan es va efectiva ‘la destralada’ en l’argot usat per Calestino Barroso o el ‘cop de martell’ si es té en compte el llenguatge emprat al seu dia pel delegat econòmic de l’ambaixada americana a Madrid Anton Smith. L’un era l’enllaç de l’FBI a l’esmentada ambaixada. L’altre era l’agregat d’Interior a la seu diplomàtica que Espanya té a Washington. Tots dos haurien estat, aparentment, transmissors de missatges per tal que els Estats Units ‘ajudessin’ Espanya en la seva croada contra l’independentisme català, que entre altres coses els membres de la ‘policia patriòtica’ van mirar d’associar al jihadisme.
Varri va estar-se més d’un quart de segle a l’FBI. Va plegar el 2017. Justament, després de tancar un segon cicle com a enllaç de la policia americana a Madrid. Aquest consultor expert en seguretat -que va des de la ciberseguretat a l’acompanyament en viatges de risc- va fer cap a l’ambaixada americana a Madrid entre el 2005 i el 2010 i, després, entre el 2012 i el 2017. Abans d’aquelles estades i entremig, va fer tasques similars a Miami. Varri tindria, pel que són els americans, un bon coneixement de la societat espanyola i bones connexions policials a Madrid.
García Molina, al seu tomb, és actualment el subdirector general de Logística i Innovació de la policia nacional espanyola. Té un més que notable currículum. És doctor i llicenciat en Dret. I just entre el seu pas pels Estats Units i el seu aterratge a la subdirecció general d’Innovació -té diverses especialitzacions en matèria tecnològica i al seu dia va ser un comandament entre els especialistes en desactivació d’explosius als Jocs de Barcelona- va ser cap de la Divisió de Formació i Perfeccionament de la policia.
Especialista en formació i gestió també de recursos humans, García Molina estava a Washington en tan què conseller d’Interior de l’ambaixada espanyola al tomb de tota la moguda relacionada amb el FinCEN i les seves implicacions a Andorra. En certa forma, Varri i García Molina van jugar un paper de policia diplomàtica a partir de les informacions esbiaixades o directament falses que els van anar facilitant aparentment la ‘policia patriòtica’. I amb els lligams amb el jihadisme i altres falsedats haurien acabat convencent l’organisme dependent del departament del Tresor que calia passar a l’acció i desmantellar BPA.
Van desmuntar un banc, però no van trobar diners dels dirigents catalans. Tan sols aquells milions -encara no 5- dels Pujol que es van regularitzar a Espanya a través de Banco Madrid i que van arribar a BPA via Andbank, el banc de capçalera de l’ex-president català.