La diferència és que al 2016 la negació era davant l’opinió pública. I aquest dimarts ho ha fet davant el Tribunal de Corts, que la jutja a ella i a qui llavors era el CEO de BPA Joan Pau Miquel. Meritxell Mateu, que en el tram final d’una llarguíssima declaració ha assegurat sentir-se víctima “d’un muntatge”, no va ser l’única persona que va dimitir per aquest afer. D’una manera o altra el cas del ‘hub’ que es volia muntar amb Allianz i IMC, i que tenia el suport del Govern d’Andorra, també va portar a deixar el ministeri que ocupava a Jordi Alcobé. De fet, l’economista canillenc, també assessor al seu dia de BPA, va estar implicat en la causa. Però en el seu cas, les acusacions que se li van formular es van acabar arxivant.
La sessió ha consistit essencialment en la declaració de Mateu. I també, i en menor mesura, de Miquel. Tots dos han coincidit en què hi havia una relació laboral en el sentit que BPA necessitava una persona “competent” per coordinar el projecte que es va començar a gestar amb l’impuls del Govern el 2011 tot i que es va acabar frustrant
El judici, que inicialment havia de durar dos dies, finalment s’allargarà durant algunes jornades més. De fet, es preveu la possibilitat que durant tota la setmana hi pugui haver vista. El calendari electoral ‘colla’, ha reconegut el president del tribunal, Josep Maria Pijuan. I també cal buscar un forat en el calendari del judici de la causa general del ‘cas BPA’. En fi, que la sessió d’aquest dimecres ha consistit essencialment en la declaració de Mateu. I també, i en menor mesura, de Miquel. Tots dos han coincidit en què hi havia una relació laboral en el sentit que BPA necessitava una persona “competent” per coordinar el projecte que es va començar a gestar amb l’aval i l’impuls fins i tot del Govern el 2011 i que es va acabar frustrant.
Mateu ha estat sotmesa a un interrogatori especialment punxant del fiscal Borja Aguado. I molt reiteratiu, intentant buscar les puces de l’ex-consellera, que en més d’una ocasió s’ha mostrat molesta amb l’acusador públic. “A veure si ho entén, això” o “tinc la impressió que no m’escolta” han estat frases recurrents de l’ex-parlamentària, que a l’època que col·laborava amb BPA -“se’m va contractar per a un projecte de durada determinada”, ha dit Mateu- mantenia una relació sentimental amb Alcobé. D’aquí que pogués estar al corrent de certes coses. Però no pas que en tragués cap profit.
De fet, en la declaració posterior, Joan Pau Miquel ha destacat que els seus contactes amb el llavors ministre d’Economia i Territori i amb altres membres de l’executiu en relació amb el ‘hub’ de portatge salarial eren molt reiterats. “El Govern ens trucava constantment”, ha deixat clar l’ex-CEO de BPA que ha explicat com era d’atractiu el projecte per a l’entitat bancària i com de necessari era per al país. I així ho veia Govern. De fet, es va crear una comissió interministerial amb participació de professionals de BPA per fer el seguiment del projecte. “A qui li entra al cap que em gasti diners per una cosa que me la vol fer a través d’un MOU el Govern?”, s’ha demanat Miquel, que ha recordat que llavors l’executiu tenia el suport de 22 parlamentaris i que si mai hagués volgut que li fessin una llei a mida no en tenia prou amb una consellera: “En necessitava quinze.”
L’ex-consellera ha explicat que el juliol del 2016 la va convocar el cap de Govern del moment, Toni Martí, juntament amb els presidents del grup parlamentari del qual formava part, el demòcrata, Ladislau Baró i Miquel Aleix a l’època, i se li va traslladar que “havia de plegar” per haver treballat per BPA
Justament, la declaració de Meritxell Mateu, les seves respostes, han girat en gran mesura en deixar clar que treballava per un projecte empresarial. I que això estava al marge de la seva tasca de parlamentària. Igual com altres consellers generals treballaven en altres empreses. Mateu ha arribat a dir que “qui menys al corrent estava, qui menys coses sabia” de tot el projecte i dels canvis legislatius o els convenis internacionals que calien, suposadament, per tirar endavant un ‘hub’ que tenia una dimensió global i uns beneficis per a la CASS, per exemple, també evidents.
Meritxell Mateu ha estat unes quantes hores intentant deixar clar que no es beneficiava de cap informació ni pretenia influenciar res. Que estava treballant per donar forma a una societat de dret andorrà -amb participació de la suïssa IMC i la multinacional Allianz- que, posteriorment, en posar-se en marxa, hauria hagut de coordinar. I una bona part de la seva explicació ha estat, també, per exposar les dificultats que van sorgir i que van acabar suposant el fiasco del projecte.
L’ex-parlamentària, ara docent com ha explicat, no ha usat el terme lobbista fins al tram final de la seva declaració, quan la seva advocada -per cert, els defensors tant de Mateu com de Miquel en demanen la seva absolució- li ha demanat per les implicacions personals que li ha suposat la causa que ara es jutja. L’ex-consellera, que ha qualificat d’irrellevants molts dels correus electrònics amb què es basa l’acusació i d’“innòcues” converses mantingudes, ha explicat que tot plegat “va ser un xoc”. “Em va costar tres anys entendre” de què se l’acusava. “És un muntatge, un muntatge que es pot argumentar.” I seguidament ha explicat que el juliol del 2016 la va convocar el cap de Govern del moment, Toni Martí, juntament amb els presidents del grup parlamentari del qual formava part, el demòcrata, Ladislau Baró i Miquel Aleix a l’època, i se li va traslladar que “havia de plegar” per haver treballat per BPA.
Mateu ha recordat que els consellers generals podien treballar, “els que no poden treballar són els ministres”, ha apuntat. I amb aquest argument, va desestimar la recomanació que se li feia. Al setembre, ha explicat, el fet que havia col·laborat amb BPA, en un moment que el banc estava d’allò més mal vist, va saltar als mitjans de comunicació. Després, “el discurs va canviar i se’m va acusar de fer de lobbista”. Davant d’això, va decidir dimitir esperant que s’acabés la persecució.
Les defenses dels dos processats -l’ex-ministre Jordi Alcobé també ho va ser en algunes fases de la instrucció del cas- en demanen l’absolució; l’acusació pública podria fer decaure, almenys, el delicte de tràfic d’influències
Coneixeria també pels mitjans de comunicació que havia estat encausada i a partir d’aquí “se’m tanquen totes les portes, i quan dic totes vull dir totes”. I que a qualsevol lloc on demanava feina li deien que “ara no toca”, “ara no és el moment”, “millor que esperem”. Fins i tot per retornar a la docència li va passar al mateix. Ara fa substitucions a batxillerat, a l’Escola andorrana, fent classes de geografia. La seva situació és un pèl millor que fa uns anys. Però res de solucionat. Encara té els comptes bloquejats. “Encara no sé el perquè de tot això però ha après a conviure-hi”, ha sentenciat Mateu.
Joan Pau Miquel, s’ha dit, ha defensat l’atractiu del projecte i com d’interessant era per al país i per a BPA com a empresa privada. Però ha deixat clar que era Govern qui estava impulsant el treball i “jo l’únic que faig és insistir” perquè es tirés endavant el projecte. L’ex-CEO de l’entitat bancària, molest també en alguns moments per les preguntes del fiscal, ha deixat clar que Mateu havia estat contractada per “mantenir una relació d’alt nivell amb Allianz i IMC”. I que aquesta relació “va ser exquisida”. Perquè veient les dificultats que van sorgir en l’àmbit polític “clar i català, ens haurien enviat a pastar fang”.
Són diversos els testimonis que hauran de declarar encara en un judici que, s’ha dit, s’allargarà molt més del que inicialment es preveia. Malgrat que la fiscalia no ha avançat quina pot ser la qualificació dels fets ni la petició de pena, és possible que finalment decaigui l’acusació de tràfic d’influències i, en canvi, es consideri que hi va haver un ús indegut d’informació privilegiada. Per tant Miquel com Mateu han deixat clar que els detalls del projecte que s’estava gestant fluïa des de molts fòrums.
Comentaris (5)