En tot cas, la fiscalia li demana sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i 12.000 euros de penalitat pecuniària, dels quals la meitat com a multa i l’altra meitat com a indemnització al Govern pels perjudicis que suposadament hauria sofert. Tot bé arran de la participació de Mendoza Cortés en alguns espais mediàtics i, sobretot, en una de les assemblees de la comissió de les Nacions Unides que lluita contra les discriminacions i les violències que pateixen les dones (Cedaw).
El Govern es va sentir atacat -també el Coprincipat episcopal- i va posar el cas en mans de la fiscalia, que va veure indicis de delicte i va demanar a la Batllia que aprofundís en el cas i investigués els fets presumiblement delictius. Inicialment el ministeri públic pretenia que s’acusés la líder d’Stop Violències d’un delicte de calúmnies contra el Govern i un altra de difamació contra els Coprínceps. Hi havia associades penes de presó. Al final se li atribueix ‘només’ un delicte menor de desprestigi de les institucions.
Però ni l’activista, ni la seva defensa, ni altres organitzacions que li fan costat, com Amnistia Internacional, no creuen que hi hagi res de res. Entre altres coses perquè mantenen que tot plegat se circumscriu en la llibertat d’expressió i perquè les institucions han de suportar que la ciutadania pugui criticar-les, tal i com manté entre el Tribunal de Drets de l’Home. El judici arriba poc després que l’ONU hagi acreditat Stop Violències com a organització experta en la defensa dels drets de les dones i els infants. És el primer cop que una entitat del país rep aquest reconeixement després de tres anys d’avaluació.