En efecte, la magistrada a qui li hauria tocat la instrucció de la causa després d’una primera inhibició manté que el fet que les parts implicades en el cas, que afecta principalment a l’expresident del poder judicial Enric Casadevall, hagin sol·licitat implicar tot els integrants de la cúpula judicial -Maica Torres, Joan Cabeza i Clàudia Arias a més dels citats Adellach i Casadevall- no vol dir que se’ls pugui acusar de forma directa. I, per tant, ja que no ho va fer en la fase d’instrucció realitzada fins ara, i que es trobava ja en un nivell molt avançat, cal que ara prengui declaració a aquests exmembres del CSJ però en qualitat de testimoni.
Per tant, en considerar-los testimonis i no pas encausats, no opera la regla dels aforats i, en conseqüència, no cal elevar el cas al Tribunal de Corts. Una altra cosa és que arran de les declaracions que efectuïn com a testimonis, on tindran l’obligació de dir la veritat i on probablement s’hauran d’enfrontar fil per randa a les actes dels CSJ que les parts també han sol·licitat en la seva integritat per saber si la controvertida contractació d’una administrativa per l’arxiu judicial només va estar avalat pel president i la secretària general, que són els dos processats juntament amb l’antiga arxivera, que curiosament és l’única que va posar el crit al cel pel que s’estava fent, o tota la cúpula judicial hi va donar l’acord encara que fos per assentiment, sí que se’ls pugui atribuir alguna responsabilitat.
Una qüestió que també està en discussió jurídica es si es pot considerar el fet, en cas que fos punible, una prevaricació de funcionari públic o autoritat o tan sols va ser un nomenament il·legal
Llavors l’escenari canviaria i potser sí que seria el moment que el cas, sempre que entre els responsables de l’eventual delicte hi hagués Olga Adellach, que continua sent membre del Consell Superior, hauria d’elevar-se des de la Batllia fins al Tribunal de Corts, que ja al seu dia, quan es va obrir la causa, va instruir els fets i va arribar a plantejar una condemna per la via ràpida per prevaricació d’autoritat o funcionari, una altra qüestió que també es rebat, ja que alguns dels processats consideren que si hi ha delicte, aquest com a molt ha de ser el consistent en un nomenament il·legal.
En tots dos casos, les dues infraccions penals en joc, són considerats delictes menors i estan recollits en els articles 372 i 373 del Codi penal. L’essencial és la condemna que es planteja, i que en el cas del nomenament il·legal és la meitat que la prevista per la previsible previsió. En els dos escenaris la pena prevista és la d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic. Però en un cas es pot imposar fins a deu anys i, en l’altre, a tot estirar el màxim possible són cinc anys d’inhabilitació.
Comentaris (8)