Els experts amb els quals, de forma individual, es van haver d’entrevistar els tres candidats andorrans -la presidenta del Tribunal de Corts, el president del Tribunal de Batlles i la professora universitària especialista en Dret públic i internacional- tenien com a missió dur a terme una mena d’entrevista de feina alhora que mirar de conèixer trets de la personalitat de cadascun i, en certa forma, avaluar els coneixements lingüístics de cadascun.
Els aspirants han de parlar francès i anglès més enllà de la seva llengua materna. De les dues estrangeres, una l’han d’escollir com a principal i l’altra com a secundària. L’entrevista personal es desenvolupa de forma prioritària amb l’idioma triat com a principal però enmig de l’entrevista, durant la conversa, s’introdueix alguna qüestió amb l’altra llengua per avaluar el domini idiomàtic.
A partir d’aquí, aquest comitè farà un informe que s’elevarà a les altes instàncies del Consell d’Europa que hauran de triar qui considerin més adient. Les predileccions de l’Estat d’origen, encara que es digui el contrari, també compten, encara que en aquesta ocasió, almenys públicament, el Govern, a través del seu portaveu, Guillem Casal, va assegurar que no faria cap recomanació vist l’alt nivell dels candidats.