En efecte, el ministeri públic considerava que la dona havia usat els diners sostrets a la CASS, més enllà de per poder satisfer la seva addicció al bingo, a sufragar la compra d’una casa a Portugal. En aquest marc també s’acusava la seva parella d’haver-se enriquit il·legalment. També aquesta acusació contra la parella, que va ser detinguda també al seu dia, ha decaigut almenys en primera instància. Segons la sentència “ha quedat acreditat que els diners sostrets per l’acusada anaven destinats a sufragar les despeses generades per la seva afició al joc”.
“Eren sempre diners en efectiu i no entraven mai en el seu compte corrent ni en el de la seva companya i també acusada, que, veient que l’acusada estava jugant de manera descontrolada, li exigia retirar part dels diners de la seva nòmina al moment del cobrament, a fi que aquesta contribuís a les despeses familiars”, explica la sentència, que hi afegeix que “a criteri d’aquest tribunal no ha quedat degudament acreditat que la parella, malgrat ser la companya sentimental des de fa anys de l’acusada, i amb la quina fa vida en comú compartint pis i despeses, estigués assabentada de les accions il·lícites”.
Segons la sentència, “el frau sempre consistia en la desviació d’uns diners en efectiu i per ocultar aquest apoderament alterava la comptabilitat a través del sistema de gestió”
L’acusada ara condemnada en primera instància, suposadament hauria amagat què feia amb els diners. O, en tot cas, no hauria explicat mai què feia en el seu lloc de treball. I a la seva companya, que era conscient, segons que recull també la sentència, “que destinava una part important del seu temps d’oci a jugar al bingo”, li deia que tan sols jugava 20 o 30 euros cada cop. I a la companya que se la perseguia com a responsable civil, no li sobtava per exemple que fos l’acusada qui mantingués la major part de les despeses conjuntes, entre altres coses perquè la diferència de nòmina era molt elevada.
I és que l’acusada treballava a la CASS des del 1990 i havia ascendit a cap de l’àrea de control administratiu el 2004, quan se suposa que poc o molt deuria iniciar la seva tasca defraudadora, que s’hauria d’anar incrementant fins al maig del 2018, quan va ser detinguda. Segons la sentència, “el frau sempre consistia en la desviació d’uns diners en efectiu i per ocultar aquest apoderament alterava la comptabilitat a través del sistema de gestió”. I treia diners d’aquí, en posava allà… i anava distraient tot el que podia. Més enllà que els controls interns és evident que eren pràcticament inexistents.
La principal acusada i ara condemnada en primera instància ha mostrat la seva preocupació i malestar en sentir la condemna imposada inicialment. Decepció, tristesa. La seva defensa havia demanat durant el judici que no hagués de tornar a entrar al centre penitenciari i que se l’imposés un màxim de tres anys de presó. I està clar que presentarà un recurs contra la decisió del Tribunal de Corts. Per tant, serà la sala penal del Tribunal Superior el que haurà de reavaluar el cas.
La fiscalia sol·licitava fins a vuit anys de presó, que incloïa el delicte major de blanqueig de diners que ha deixat de banda el tribunal, que també inhabilita la dona, això sí, a deu anys per a drets públics i decreta el comís definitiu dels diners que tenia embargats en comptes corrents a més a més d’una moto i un cotxe que també li havien comissat al seu dia. L’ara condemnada va reconèixer bona part dels fets adduint a la seva addicció al joc. De fet, anava pràcticament cada dia al bingo. El que no va admetre mai són els diners que la CASS va quantificar com a sostrets. La parapública, quan la seva detenció, va quantificar inicialment el frau en poc més de 24.000 euros. Però finalment va xifrar el forat en els esmentats 457.650 euros. La defensa de l’acusada al seu dia va reconèixer 25.000 euros. I en algun moment de la vista oral, la dona va arribar a parlar d’un màxim de 120.000 euros. Però fins el que se l’ha condemnat, ni farta de vi.
Comentaris (12)