Miquel no només continua defensant, com no pot ser d’altra manera, la tasca duta pel comitè de prevenció de blanqueig intern de BPA sinó tota la feina que es va fer en relació a l’operativa de Pallardó, que era “un comerciant d’un sector molt especialitzat” amb alts coneixements i molta activitat que, com a mínim, donava tota la “versemblança” que generava els diners que s’ingressaven al compte i que ell n’era el beneficiari. “Sempre vam treballar amb aquest convenciment; no hem tingut mai cap indici que això no fos així.”
L’ex-CEO de BPA, òbviament, ha deixat clar que eren conscients que Pallardó feia evasió fiscal. Però és que això, ha vingut a dir, no era cap novetat. “Tots els clients de tots els bancs d’Andorra han vingut a aquest país per evadir el fisc”, ha afirmat contundentment Miquel, que ha afegit que l’únic atractiu que oferia almenys llavors la plaça bancària andorrana en el seu conjunt era que es podia fer una “eficaç evasió”.
Una part de la sessió d’aquest dijous ha tornat a girar en l’interès del fiscal general de continuar insistint en què si BPA va deixar d’operar amb Pallardó era perquè el banc sabia que estava sent investigant i que hi havia indicis d’elements il·lícits, una circumstància que Miquel ha tornat a negar en rodó com porta fent des que l’operativa de l’empresari valencià establert a Barcelona ha esdevingut l’epicentre de la vista. Es talla l’operativa el setembre del 2011 perquè “no volem aquell perfil d’activitat; no perquè tinguem el més mínim dubte de blanqueig”, ha remarcat l’ex-CEO de BPA.
Al 2011, “no volem que hi hagi un client amb un nivell de defraudació a les arques públiques espanyoles tan evident, tant voluminós”. Però l’origen dels diners, manté Miquel, era “lícit, provinent d’una activitat comercial”
Joan Pau Miquel ha insistit que la compra de Banco Madrid per part de BPA va ser decisiva en adoptar certes decisions i en reforçar mesures de control. “No volem que hi hagi un client amb un nivell de defraudació a les arques públiques espanyoles tan evident, tant voluminós”. Però l’origen dels diners, manté Miquel, era “lícit, provinent d’una activitat comercial”. Però “hem comprat Banco Madrid i estem assumint responsabilitats davant les autoritats financeres espanyoles” i per això no es volen mals de caps suplementaris.
BPA, per no fer enfadar els supervisors espanyols, per dir-ho d’alguna manera, decideix prescindir “d’aquells clients que de forma agressiva cometen frau fiscal, no pas blanqueig de diners il·lícits”. La decisió de tallar l’operativa de Pallardó i alguns altres clients es va anar madurant durant temps perquè “l’ADN del banc és atendre clients que defrauden al fisc del seu país” i “costa molt de modificar” aquesta manera de fer. “Ho vam assolir?”, s’ha preguntat Miquel. I ell mateix s’ha respost: “Parcialment. Per això vam acabar publicant una política interna que ho prohibia.”
L’antic màxim executiu de BPA ha explicat per activa i per passiva que sempre es va tenir la convicció que Rafael Pallardó, a través de la seva activitat comercial que tenien acreditada -“havíem visitat els seus magatzems”, per exemple, ha dit- era capaç de generar lícitament els diners que s’ingressaven a Andorra. Això sí, es generaven en ‘B’ com tants altres empresaris ho feien.
Miquel ha retret en certa manera al fiscal que “l’acusació el que pot suposar és a partir d’informació que tenim a data d’avui però que no vam tenir entre el 2008 i el 2011 quan no se’ns va generar cap dubte”. L’ex-CEO de BPA, que ha insistit que l’activitat de Pallardó va acabar generant “un risc en relació amb el nostre posicionament en el mercat espanyol”, no pas per blanqueig, ha explicat que tot i la insistència del client no es va deixar sense efecte la decisió de tallar l’operativa.
I abans d’adoptar aquella decisió, mentre BPA no estava subjecta a les autoritats espanyoles, “hem aplicat totes les mesures que teníem al nostre abast”. Joan Pau Miquel també ha rebutjat de ple un intent del fiscal de lligar Pallardó amb les cases de canvi i la problemàtica que aquestes van generar per al banc a l’Amèrica Llatina. Miquel ha deixat clar que no hi havia cap mena de relació. Ni tan sols els corresponsals, de cap de les maneres, eren els mateixos, atès que les transferències de Pallardó a la Xina es feien amb euros i l’operativa de les cases de canvi sud-americanes es feia en dòlars.
Comentaris (7)