Ho ha fet en el marc d’una nova sessió del judici que se celebra al Tribunal de Corts per la causa general del ‘cas BPA’. La jornada s’ha iniciat amb l’escolta de la gravació que el propi ex-conseller delegat (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel va fer amb el seu telèfon en una visita que li va fer el 2014 l’inspector de la policia espanyola i llavors agregat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso. Una visita en què se li diu que si Miquel i BPA no fan el que unes persones de Madrid li diran, el banc pot acabar amb problemes perquè ja s’ha contactat amb una organització americana que va resultar ser, posteriorment, el FinCEN.
Tot i que la conversa enregistrada ja és coneguda i malgrat que les coaccions denunciades molt temps després, fins i tot després que s’intervingués BPA, estan sent investigades en una causa independent, i malgrat que alguns dels episodis narrats per Miquel eren coneguts, el bancari ha revelat molts més detalls que fins ara no havien estat públicament exposats i ha evidenciat que “la interconnexió” entre aquelles amenaces i el cop de martell o de destral, segons s’escolti els americans o els espanyols, va ser evident per molt que els tribunals andorrans es neguen a analitzar-ho conjuntament.
De fet, el magistrat que presideix el tribunal que jutja la causa general del ‘cas BPA’, Enric Anglada, s’ha esforçat en reiterades ocasions en deixar clar que la causa de les coaccions ja s’està investigant i que la sala l’únic que jutja és la causa que gira al tomb de l’empresari valencià establert a Barcelona Rafael Pallardó i els lligams que aquest tenia amb el xinès Gao Ping, principal implicat en el denominat ‘cas Emperador’. Però és que de les explicacions ofertes per Joan Pau Miquel, fins i tot ha quedat clar que les clavegueres de l’Estat espanyol van mirar d’usar Pallardó i el seu entorn per mirar d’atacar el nacionalisme andorrà.
CONVERSES AMB FÉLIX
L’ex-CEO de BPA ha comparat en dues ocasions l’impacte de la pressió rebuda al seu dia des de l’entorn d’ETA i la que va rebre anys més tard de l’Estat espanyol “amb totes les seves ambaixades i la seva policia”. “La diferència és notable”, ha remarcat Miquel, que ha explicat que després de la conversa amb Celestino Barroso i de l’encàrrec de reunir-se a Madrid amb un ‘tal’ Félix Rodríguez, el banc va contactar amb persones que tenia al seu abast, com per exemple l’advocat José María Fuster Fabra, per saber de què podia anar la cosa. I que va quedar clar que Félix era el número 3 de la policia nacional espanyola, Marcelino Martín Blas, cap dels afers interns del denominat cos.
La jornada s’ha iniciat amb l’escolta de la gravació que el propi ex-conseller delegat (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel va fer amb el seu telèfon en una visita que li va fer el 2014 l’inspector de la policia espanyola i llavors agregat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso
L’ex-CEO ha explicat que es va trobar al ‘hall’ de l’Hotel Villa Magna de Madrid amb Martín Blas i que després d’una extensa conversa, li va mostrar un paper on s’hi podia llegir quelcom així com “estamos en guerra contra el nacionalismo catalán y necesitamos información de las familias Mas, Junqueras y Pujol”. “Ho portava escrit en un full i em va demanar si ho havia entès”, ha explicat davant el tribunal Joan Pau Miquel, que ha explicat que la seva resposta va ser negativa.
Davant d’això, el comandament policial espanyol “va al·legar la seva capacitat de pressió sobre el Sepblac i va advertir que els americans també intervindrien”. De fet, Joan Pau Miquel ha recordat que en diverses ocasions Martín Blas va al·legar “el tàndem Sepblac i americans”. Americans sense referir-se a cap institució en concret. El bancari ha manifestat que “en aquell moment no podia percebre quina incidència podien tenir els americans, però ho he après”, ha dit. Miquel ha detallat que la pressió de Martín Blas després de la primera trobada va continuar.
Trucava, enviava missatges, feia arribar exigències a través de “persones de la seva confiança”. En tot cas, “era una coacció amb la força de l’Estat”, ha remarcat Joan Pau Miquel, que ha explicat que en una segona trobada, Marcelino Martín Blas va deixar clar que no estaven parlant de Banco Madrid si no de possibles comptes que Pujol o altres dirigents polítics catalans poguessin tenir a Andorra. “Em venia a dir que ell tenia altres fonts del Principat que ja li havien facilitat informació però que necessitava que li corroboréssim la informació que ell tenia”, ha explicat el bancari, que ha reconegut que davant la pressió tan exhausta que estava fent la policia espanyola hi va haver un moment que va decidir facilitar la informació de què disposava el banc.
Però just el dia abans de la nova trobada acordada amb ‘Félix’, i ja estan a Madrid, Miquel va rebre la trucada d’una persona amb la qual, vint anys abans aproximadament, havia fet algun intercanvi de diner en efectiu quan ell encara treballava a Banca Cassany. L’intercanvi es va fer al País Basc francès i sense que tingués res a veure amb les amenaces d’ETA, ha deixat clar l’ex-CEO de BPA, que ha explicat que aquell interlocutor va evidenciar que sabia a les pressions que estava subjecte Miquel i que li va dir que si li facilitava una adreça física, li faria arribar una documentació que li serviria per calmar les ànsies de Martín Blas.
Joan Pau Miquel ha recordat que en diverses ocasions Martín Blas va al·legar “el tàndem Sepblac i americans” per fer pressions. Americans sense referir-se a cap institució en concret. El bancari ha manifestat que “en aquell moment no podia percebre quina incidència podien tenir els americans, però ho he après”
“En mitja hora va arribar una moto” al lloc de Madrid on havien convingut i li va facilitar un sobre amb informació relativa als Pujol. “Vaig destruir la documentació bancària” que havia imprès amb la intenció de lliurar-la al comandament policial i es va presentar a la cita amb aquella documentació sorprenentment rebuda. En la reunió, Marcelino Martín Blas va evidenciar el seu malestar perquè “no és el que havia sol·licitat” però, en tot cas, “mai més em va tornar a trucar ni em va tornar a contactar ni res de res”. Posteriorment vindria la destralada, això sí.
I el llenguatge entre la policia espanyola i els dirigents americans com l’agregat econòmic de l’ambaixada dels EUA a Madrid a l’època, Anton Smith, era similar. De fet, Martín Blas va explicar en alguna de les trobades amb Miquel que els seus contactes amb membres de l’ambaixada americana eren habituals. Tant, que, ha explicat el principal processat en el ‘cas BPA’, la nota que va emetre el FinCEN es va alimentar de les dades que el propi banc havia fet arribar en dues ocasions a l’INAF. En un cas el gener del 2014 per voluntat pròpia i, posteriorment, el març del mateix any quan el regulador financer andorrà va obligar a través d’un comunicat tècnic a totes les entitats a posar per escrit quins casos judicials o de la naturalesa que fos podien posar en perill la reputació de la plaça financera.
El ‘notice’ del FinCEN que va acabar suposant la intervenció de BPA era “exemplificant per a tota la plaça financera i per al Govern” després de la resposta donada al ‘non paper’ que Estats Units havia fet arribar l’agost del 2014 en relació amb el maneig de diner en efectiu que feia la banca andorrana, i que el ministeri d’Afers Exteriors hauria respost de manera molt deficient i, en tot cas, sempre sense comptar amb l’opinió, almenys, de BPA, segons que ha explicat Joan Pau Miquel.
PERSECUCIÓ ALS PUJOL
L’ex-CEO de BPA ha tornat a lligar Pallardó, els Pujol i la dèria de les clavegueres espanyoles en voler atacar el nacionalisme andorrà. En aquest sentit, Joan Pau Miquel ha explicat que havia rebut la visita del controvertit advocat espanyol David Carrau -amb vincles familiars tant a Andorra com a la fiscalia anticorrupció espanyola-, que en alguns moments havia estat defensor de l’empresari Pallardó, per demanar-li en nom dels fiscals José Grinda i Fernando Rosa, que “des del banc s’identifiqués” les sigles JP i M que apareixien en els intercanvis de diners anotats per Pallardó en la seva agenda corresponien a Jordi Pujol i Marta Ferrusola. Miquel s’hi hauria negat conscient que JP es referia a ell mateix, Joan Pau. I la M sí que era de Marta. Però d’una secretària d’una societat que ell tenia amb oficines obertes a Barcelona.
A l’ex-CEO de BPA se li ha demanat si la família Pujol era client de l’entitat bancària i Miquel ha explicat que com era públicament notori ho havien estat, rebent unes transferències procedents d’Andbank el 2010 -“on hi van estar trenta anys”- i que els diners es van mantenir “en uns dipòsits inalterables” que van aflorar el 2014 quan arran de la publicació a ‘El Mundo’ del denominat ‘pantallazo’ dels comptes, els familiars de l’ex-president català van decidir regular els diners. I ho van fer “monitoritzats pel Sepblac”.
Segons Joan Pau Miquel, els Pujol no tenien més diners a BPA que aquells dels dipòsits que es van regularitzar el 2014. Les multes que el fisc espanyol va imposar als familiars de l’antic mandatari polític català es van abonar a través de dipòsits que la família tenia en altres entitats, en aquest cas, de manera totalment regular a l’Estat espanyol mateix i, probablement, a La Caixa. En fi, molta policia patriòtica i molta política vinculada a l’enderrocament del banc andorrà. Miquel no ha volgut respondre obertament si ell, els altres processats i l’entitat bancària havien estat víctimes d’una persecució política. No ho ha volgut verbalitzar. Els fets exposats amb anterioritat ja ho avalaven suficientment.
Comentaris (10)