Clienta i banc havien pactat el juliol del 2019 una pòlissa de préstec per un import de 2.000 euros que havia de tornar en 11 quotes de 179,34 euros. A la vegada, i segons recull la sentència del Superior, s’establia “un interès remuneratori del 12% anual” i es fixava “els 12 punts percentuals com a diferencial sobre la base i un diferencial per incompliments de 5 punts percentuals”. A partir del febrer del 2020, la dona va deixar de pagar i, per això, l’entitat va recórrer a la Justícia.
Inicialment, la Batllia va fixar que, efectivament, la dona havia d’abonar el capital pendent de pagar (1.206,03 euros) més 48,74 euros d’interessos remuneratoris i “en concepte dels interessos moratoris l’import corresponent a la suma de l’interès legal aplicable augmentat d’un 5% sobre la suma pendent de pagament en el moment de l’incompliment. El banc, però, considerava que havia de cobrar més diners, ja que la Batllia havia fet un càlcul que no seguir el fixat al contracte del préstec. Per això, va recórrer al Superior.
Tant Batllia com Superior posen en relleu que l’interès que volia aplicar l’entitat en cas de morositat era superior a cinc vegades al legal establert en el moment que es va signar el contracte del préstec
Els magistrats, però, entenen que en primera instància s’ha actuat de forma correcta. I és que la Batllia havia posat en relleu que el que reclamava l’entitat en concepte d’interès moratori era una xifra massa elevada. En concret, 465,07 euros, que correspondrien a l’aplicació d’un tipus del 17% (el 12% de la pòlissa més un 5% de diferencial per penalització). I aquí és on s’apunta que hi ha “l’obligació del jutjador d’analitzar d’ofici les clàusules abusives” i “verificar si el tipus fixat per l’entitat bancària compleix amb la funció i finalitat de l’interès moratori que no és altra que la indemnització dels danys i perjudicis a càrrec del deutor que incorre en situació de demora o ultrapassa aquesta i ha de ser erradicat per abusiu”. I, en aquest cas, es considera que cal aplicar la segona opció.
El Superior considera que és correcte aplicar en aquest cas “un control d’ofici de l’abusivitat de l’interès moratori”. Es defensa que està “justificat per la necessària protecció al consumidor, que té la consideració de part feble front a l’entitat bancària redactora del contracte d’adhesió, sense perjudici que la part consumidora conegués el tipus d’interès moratori que li seria exigit (...) en no existir prova en aute de que l’hagués pogut negociar”.
En aquest sentit, es recorda que l’interès legal vigent durant el període del préstec va oscil·lar entre el 0,446%, el 0,542% i l’1,23%. Per tant, era “superat en més de quatre vegades pel tipus establert de cinc punts com a diferencial per incompliment”. Així doncs, el Superior estableix que “s’ha de considerar desproporcionat” i, per tant, “comportar la nul·litat” d’aquesta clàusula del contracte.
Per això, finalment el que s’estableix és que, efectivament, hi ha una condemna a la clienta per no retornar el préstec. Ara bé, amb una quantitat amb uns interessos molt per sota dels reclamants pel banc. Tot just, un total de 1.254,77 euros (1.206,03 pel que li faltava per pagar i 48,74 pels interessos).
Comentaris (2)