Així es pot constatar en el relat que ha recollit ‘El Periódico de España’. El digital ha tingut accés a la declaració d’un ciutadà de Sierra Leone, Aiah Ngekia, que va ser interrogat pel jutge Alejandro Abascal el passat juliol. “Si tens sort, et peguen; si no, et maten”, va afirmar, tot recordant el tracte que va patir a mans dels seus captors durant el temps que va ser forçat a treballar com a esclau a una de les mines del país africà.
Segons el mitjà espanyol, davant l’Audiència Nacional Ngekia va ratificar tots i cadascun dels termes que, ja al gener, estaven inclosos a la querella que va forçar l’òrgan judicial a reviscolar el ‘cas Orfund’, dedició que va comptar amb el beneplàcit del fiscal Pedro Martínez Torrijos i que va comportar la imputació de Terrén, actualment resident al Brasil i que s’ha negat a col·laborar amb la justícia. Se l’acusa de tenir un “paper clau” en el conflicte armat que va assolar l’Estat africà, ja que, des d’Orfund hauria finançat amb el contraban dels ‘diamants de sang’ l’esforç bèl·lic d’un dels grups rebels. Segons la querella, hauria posat en marxa “una façana empresarial a Libèria per assegurar el contraban provinent del grup Front Revolucionari Unit (FRU) que operava a Sierra Leone i així poder-los col·locar al mercat internacional”.
Oficialment, les joies provindrien de mines a Libèria. Un testimoni, però, hauria confirmat que aquestes només eren “una tapadora” per amagar que, en realitat, l’origen era el país en guerra, malgrat que aquest comerç estava expressament prohibit per la comunitat internacional per intentar aturar una guerra civil responsable de més de 70.000 morts i 2,6 milions de refugiats. Un d’ells, el mateix Ngekia.
En la seva declaració davant l’Audiència, segons recull ‘EPE’, a explicar que, fins a la guerra, treballava de venedor a una botiga. L’any 2000, però, els rebels del FRU van entrar al seu poble, van “atacar i matar a gent”. A ell i altres homes els van reunir i els van comunicar que els mobilitzaven per “fer un treball pel govern”. Aquest consistia a extreure diamants d’una mina a cel obert a Tombudu, únicament amb les seves mans que havia de ficar a dins d’aigua gelada.
De nit, va continuar relatant, en tot moment havien de romandre “nus” i la feina l’havien de fer les 24 hores del dia. Tot just els hi donaven el menjar i la beguda per sobreviure. Davant la pregunta sobre què li hauria succeït en cas de negar-se a fer aquesta dura tasca, va ser contundent. Des de ser apallissat fins a executat. De fet, va ser testimoni directe de l’assassinat d’un dels seus companys de captiveri per part dels seus vigilants, molts dels quals eren nens armats. També va afirmar haver presenciat la violació de diverses dones.
Ngekia va ser clar davant les qüestions del seu advocat. Un cop extrets, els diamants es traslladaven a Libèria. A la mina, també va indicar, era habitual la presència “d’homes blancs”, un dels quals va identificar com a Michel. Es podria tractar del belga Michel Desaedeler, implicat també en el comerç de diamants del FRU entre el 1999 i el 2000. Segons la querella, entre aquests “homes blancs” també hi seria Terrén, que s’hauria convertit en “el gran cap” de la companyia andorrana a l’Àfrica i, per tant, hauria participat, juntament amb Cinca, en la presa de dacions sobre qüestions logístiques.
La declaració d’Ngekia confirmaria el contingut de la denúncia presentada ara fa uns mesos contra l’empresari. Amb l’acció judicial, es vol demostrar que Terrén va ser responsable de crims contra la humanitat així com altres delictes com esclavitud, contra les persones i pertinença a una organització criminal.
Comentaris (11)