Malgrat estar aparentment fora de joc, Quillacq té un currículum potent. Fa poques setmanes que s’ha reincorporat a l’administració andorrana després d’un any llarg d’estar rere els fogons. Així de clar. Durant poc més d’un any l’ara inspectora de professions titulades ha regentat el restaurant Chez Jacques, que va ser del seu desaparegut pare a Terravella. Fins que ha decidit abaixar la persiana. I l’entorn administratiu -ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, inclosa- l’ha convençut perquè torni a fer la carta als reis d’Estrasburg. Fa nou anys, quan no hi va haver problema per fer terna, Quillacq va ser elegida com un dels tres juristes que Andorra va posar a disposició del Consell d’Europa.
Llavors, a Estrasburg van poder triar entre Quillacq, Francesc Badia i qui finalment va aconseguir la plaça, un Pere Pastor que ja ha deixat ara el càrrec. Ja fa uns dies que Andorra no té representant al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Això no vol dir que Pastor no hagi d’acudir algun dia a la ciutat francesa a firmar algun document. Alguna frontera que quedi pendent. Ara a Estrasburg, si passa el filtre intern, hauran de triar entre Quillacq i les dues candidates que ja havien passat el filtre fa uns quants mesos, la magistrada presidenta del Tribunal de Corts, Canòlic Mingorance, i la professora de Dret Públic Saïda El Boudouhi.
Fa nou anys, quan no hi va haver problema per fer terna, Patrícia Quillacq va ser elegida com un dels tres juristes que Andorra va posar a disposició del Consell d’Europa, juntament amb Francesc Badia i Pere Pastor
Es tracta de tres perfils força distints entre ells. Entre elles. Però, asseguren les fonts, prou potents com perquè Andorra estigui a l’alçada. Una magistrada estricta, una jurista amb un alt nivell de formació i dedicació a la docència lligada al Dret i una experimentada ‘multitasca’. Quillacq és especialista en Dret internacional i Dret ambiental. Llicenciada en ciències polítiques va fer tasques de diplomàtica en nom d’Andorra just a Estrasburg i poc després que el Principat aprovés la Constitució. Ha passat pel ministeri de Medi Ambient, pel d’Afers Exteriors i pel d’Interior. També a la FAO. I ha treballat o estudiat des de França a Nova Zelanda passant per Àustria, Portugal o Itàlia.
I per si no n’hi havia prou, la darrera de les candidates presentades en el procés de selecció que va tancar el termini divendres considera que la seva experiència “és polièdrica, que va des de l'assessorament jurídic internacional i la diplomàcia fins a un coneixement especialitzat en qüestions mediambientals. Després d'una interrupció professional d'uns quants anys, per motius familiars, torno a l'assessorament jurídic i al Dret internacional”. Explica a les xarxes socials que “després de tres anys al ministeri d'Afers Exteriors com a assessora jurídica al càrrec de tractats multilaterals i Drets Humans, la meva implicació en la cooperació jurídica i en matèria judicial ha anat augmentant, fins al punt que semblava lògic intentar combinar la meva experiència en relacions internacionals amb nous temes al ministeri de l’Interior".
Més encara: “Encara que potser mai no em decideixo del tot a renunciar al restaurant de la família, Chez Jacques actualment està tancat i les meves eleccions em fan derivar cap a altres responsabilitats. Una tria difícil de fer, sobretot recordant l’èxit que va tenir i el referent nacional que va ser a Andorra. No obstant això, sempre és amb gran satisfacció i orgull que assumeixo qualsevol càrrec al Govern d'Andorra, ja que per a mi es tracta sobretot de servir la gent del meu país i fer-ho el millor possible. A veure on em porta el viatge que ve a continuació.” Potser a Estrasburg? Mingorance i El Boudouhi deuen pensar el mateix. O, almenys, aspirant al mateix lloc.