L’empresari va ser condemnat per Corts primer i després pel Superior com a autor d’un delicte d’estafa. Se li va imposar una pena d’un any de presó, però, sobretot, una indemnització de gairebé 82.000 euros que hauria de satisfer a la víctima del frau. Tot perquè ara ja fa força anys, el 2014, intentés vendre les accions d’un local d’oci nocturn que gestionava. Aquests títols, però, estaven embargats per altres processos judicials oberts en contra seva.
Totes dues instàncies, doncs, van considerar-lo culpable del delicte d’estafa. En canvi, però, van absoldre qui era llavors el seu advocat. El lletrat havia redactat el contracte de compravenda i des de l’acusació particular es considerava que, per tant, també havia col·laborat en el delicte. No ho van entendre així cap de les dues instàncies judicials. I, de fet, el TC va validar aquesta valoració a l’hora de refusar el recurs d’empara que va presentar l’empresari”.
Vist aquest intent fallit, l’home fa impulsar una darrera acció: un recurs de súplica. Demanava al TC que es replantegés la seva decisió inicial i acceptés a tràmit el recurs. Ho feia insistint en el que considera una “incoherència”: que se l’hagi condemnat a ell però no pas al seu advocat. “Si les accions estaven realment embargades, no té sentit que s’hagi considerat que l’advocat actués per error i imprudència i, en canvi, s’hagi considerat que ell sigui culpable d’una estava”, al·legava.
De res, però, li ha servit. El Tribunal Constitucional també ha refusat aquesta acció. Recorden en primer lloc els magistrats que no són pas una “tercera instància” sinó que la seva feina és analitzar si en el procés judicial ha respectat els drets del ciutadà. A banda pel que fa al recurs de súplica, aquest cal que aporti algun element nou.
I, ja entrant en el fons, es considera que “la sentència efectua un escrutini raonat de l’actuació de l’advocat que va intervenir en l’operació i arriba a la conclusió que cal discernir la conducta d’aquest de la del recurrent, de manera que absol al primer i es condemna el segon. I, en aquest sentit, s’entén que “aquesta conclusió no pot ser considerada incoherent o arbitrària”.
Per tot plegat, els magistrats no admeten el recurs de súplica. Això suposa posa fi a qualsevol opció interna que l’empresari tenia de revertir la sentència. Ara, l’alternativa seria anar a Estrasburg. De fet, normalment aquestes accions davant el TC solen tenir aquest objectiu. Ara, però, caldrà veure si es pren o no la decisió de portar l’afer al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Comentaris