En el seu dia, Corts primer i Superior després van considerar que l’esquizofrènia que pateix l’autor del violent crim l’eximia dels fets. Era, entenien, la gran responsable de la mania persecutòria que tenia contra qui havia estat el seu cap i que, finalment, el va portar, el setembre del 2020, a anar a buscar-lo a casa seva, a Vila, i a matar-lo. Per això, tant el Tribunal de Corts en primera instància com el Superior posteriorment entenien que havia de ser absolt perquè s’havia d’aplicar una circumstància excloent completa. Tot i això, sí que van dictaminar una “mesura de seguretat”. El processat hauria de romandre un màxim de 25 anys a un centre especialitzat. En aquest cas, l’àrea psiquiàtrica que, justament arran del cas, s’ha habilitat a la presó de la Comella.
Els familiars de la víctima, però, no van quedar satisfets amb la decisió. Al llarg del procediment havien reclamat una condemna penal que finalment no es va produir. Per això, van fer un darrer intent davant el TC. En el recurs d’empara, argumentaven que l’aplicació de l’excloent completa no s’ajustava a la jurisprudència existent i que, a més no es justificava pels delictes comesos prèviament a l’assassinat, com ara l’assetjament al qual va sotmetre l’empresari. Principalment, es considerava que no s’havia obtingut una decisió “fonamentada en dret”, ja que no s’explicava a les sentències els motius pels quals, a diferència del que havia succeït en altres casos judicials, s’optava per acceptar aquesta circumstància exculpatòria.
En definitiva, considerava que el TC havia de declarar la vulneració dels drets fonamentals dels familiars de la víctima. I, arran d’això, obligar les instàncies precedents a reformular les sentències absolutòries. La petició, però, no ha estat acceptada. De fet, el Tribunal ha decidit directament no admetre a tràmit el recurs d’empara.
En l’aute ara fet públic es defensa que “en aquest cas, atesa la gravetat dels fets en qüestió i la naturalesa singular de la causa, tant el Tribunal de Corts com la Sala Penal han dut a terme una apreciació detallada dels fets i dels peritatges, i, han procedit a interpretar la llei aplicable al cas, sense que aparegui cap error de lògica, una absurditat o qualsevol caràcter arbitrari en aquestes apreciacions i interpretacions, ni tampoc en les decisions que se’n deriven”. Així, malgrat que “les recurrents expressin clarament i legítimament una interpretació diferent”, s’entén que “la seva acció no demostra el caràcter il·lògic, absurd o arbitrari de la decisió impugnada”.
A banda, s’apunta que “el fet que els tribunals no responguin a totes i cadascuna de les al·legacions de les parts no constitueix per si sol la vulneració del dret a la jurisdicció” sempre que la decisió “estigui fonamentada i no sigui irraonable”.
Amb aquests arguments sobre la taula, l’aute considera que el recurs presentat per la família de la víctima del crim de Vila no té “contingut constitucional”. D’aquesta forma, opta per no admetre’ls a tràmit. I, de retruc, el que fa és confirmar definitivament la sentència a l’autor de l’assassinat, que continuarà, doncs, a l’àrea psiquiàtrica del centre penitenciari.
Comentaris (1)