Dolsa havia anat prèviament a Batllia i a Superior. Al·legava que era incompatible que Magallon fos conseller general al mateix temps que mantenia la seva posició com a funcionari comunal. En primera instància, es va desestimar la demanda al·legant que el polític ordinenc no tenia legitimació activa. En canvi, en segona el motiu esgrimit va ser que, en aquest cas, els magistrats consideraven que no eren competents per avaluar aquest afer. Pertocava, en tot cas, al TC.
I cap allà va anar Dolsa, presentant un recurs d’empara. En aquest cas -i aquí rau la clau de la decisió- contra la sentència del Superior. Al·legava que s’estava produint “una presumpta vulneració del dret de tots els andorrans a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics”. Per tant, s’atacaria el principi d’igualtat.
Si això és així o no, no es pot saber encara. El TC no ha admès a tràmit el recurs d’empara. I la desestimació no és pels fons, que no s’entra a valorar, sinó únicament per la forma. I ara amb un tercer argument, diferent del de la manca de legitimitat o competència.
En l’aute ara fet públic, els magistrats apunten que “la qüestió de les incompatibilitats parlamentàries ha de ser examinada per la comissió permanent” de la cambra i recorden que els actes del Consell General que no tenen caràcter de llei però sí que lesionen drets són susceptibles de ser qüestionats via un recurs d’empara. Ara bé, aquí rau el problema, segons el TC. No hi ha cap acte del parlament contra el qual presentar acció perquè la via anteriorment utilitzada va ser la judicial.
“Per tal que aquesta via del recurs d’empara pogués estar oberta al recurrent, hagués calgut, doncs, que obtingués un acte del Consell General que declarés la compatibilitat de les funcions de consellers general i de funcionari comunal”, estableix l’aute. Per tant, Dolsa “no podia interposar” aquesta acció. I, a banda, s’apunta que tampoc “hauria pogut ser directament requerida pel recurrent”.
I sobre la via sí utilitzada, la del recurs preferent i urgent, s’indica que “només és procedent en cas de vulneració de drets personals”, en aquest cas de Dolsa. I aquí és on s’entén que ell “no ha sofert cap perjudici directe com a candidat” per la situació de Magallon ni tampoc “afecta cap dels seus drets de participació política”. Així, “no disposa de legitimació activa per actuar en aquesta causa”.
Per aquests dos motius, el TC opta per no admetre a tràmit el recurs. Sense entrar, però, en si la situació del parlamentari escaldenc és o no correcta. El dubte, doncs, persisteix.
Així ho ha posat en relleu el mateix Dolsa, a l’hora de valorar la decisió “No entren en el fons. Novament es parla de la legitimació per fer el recurs”, ha apuntat. I no ha amagat un cert malestar amb els magistrats. “Jo, quan vaig aprovar la Constitució, pensava que al TC podia anar qualsevol ciutadà del país”, ha comentat.
Comentaris (7)