Bellard i Isabel, la dona, havien conviscut durant gairebé 30 anys, però sense casar-se ni formalitzar mai la seva relació ni tan sols com a parella de fet. El 2016, arran d’un atropellament, a ella se li va agreujar de forma important l’estat de salut, especialment l’afàsia que ja tenia. Durant uns anys, va ser usuària del centre de dia del Cedre.
La pandèmia va fer tancar aquest servei. Un cop passat el confinament, l’estiu del 2020, els fills de la dona van decidir internar-la. Ell assegurava que “a la força”. Contra el seu parer i, també, segons afirmava contra el de la Isabel. Fins i tot, va ser la policia qui va anar al seu domicili per emportar-se-la cap a la residència.
Posteriorment, Bellard va emprendre dues accions. Per un costat, va presentar una querella contra la filla, ja que entenia que estaven retenint il·legalment a la seva parella. Per l’altre, i aquesta és l’actuació que ha arribat al TC, va elevar una demanda a la secció civil de la Batllia sol·licitant que se li atorgués la tutela de la dona.
El TC retreu al Superior que “ha optat per una interpretació de la ruptura de la convivència conjugal que no és raonable, ja que és palès que aquesta no va ser la conseqüència d’una separació volguda, sinó el resultat d’un acte imposat al recurrent per part dels fills de la seva parella”
La Batllia ni tan sols va voler entrar al fons d’aquesta petició. Argumentava que no estava legitimat perquè ja no vivia amb ella. Lògicament, la padrina estava al Cedre i ell a casa seva. Llavors, va recórrer al Superior. Malgrat que la fiscalia no s’hi va oposar i, fins i tot, considerava que la interpretació feta a primera instància del Codi de Procediment Civil era “restrictiva”, els magistrats van validar la decisió de Batllia.
Llavors, la defensa de Bellard va presentar el recurs d’empara al TC, ara acceptat de forma parcial. S’accepta que s’ha vulnerat els drets a un procés degut (article 10 de la Constitució) i a la vida familiar (13). No així el dret a la vida.
En la seva resolució, els magistrats de l’alt organisme recorden que “en aquesta causa, la sala civil va constatar que el recurrent i la seva parella sentimental ja no vivien junts des de feia un any i que, per tant, el recurrent no estava legitimat per demanar la modificació de la capacitat, d’acord amb l’article 308.1 del Codi de procediment civil, el qual estableix de manera expressa que la modificació de la capacitat d’una persona pot ser sol·licitada pel cònjuge o per la persona amb qui mantingui una situació de convivència anàloga”. Es retreu al Superior, però, que “amb aquesta aplicació abstracta (...) no va tenir en compte el fet que el recurrent i la seva parella havien conviscut durant 20 anys en el mateix domicili, que aquesta situació conjugal era coneguda pels fills de la seva parella, que la interrupció de la convivència va tenir lloc l’any 2020 a causa de la decisió unilateral dels fills d’ingressar la seva mare en un centre sociosanitari, i, que el recurrent ha interposat una querella contra els fills de la seva parella que li han prohibit l’accés al centre per visitar-la”.
Així, es considera que “no ha tingut en compte les circumstàncies particulars de la causa”. Per això, el TC considera que el Superior “ha optat per una interpretació de la ruptura de la convivència conjugal que no és raonable”. I no ho és pel fet que “és palès que aquesta ruptura no va ser la conseqüència d’una separació volguda, sinó el resultat d’un acte imposat al recurrent per part dels fills de la seva parella, així com ho destaca el ministeri fiscal en les seves al·legacions”.
A banda de reconèixer la vulneració d’aquests dos drets, el TC pren una altra decisió. Li reclama al Superior que torni a analitzar la causa i, llavors, emeti una sentència raonable. És a dir, tot fa pensar que, ara, la Justícia haurà d’iniciar el procediment per decidir si atorga o no la tutela de la dona a Belllard, sense que això vulgui dir que la resposta hagi de ser necessàriament positiva.
Comentaris (2)