Durant els anys noranta, l’ara condemnat va ser un dels empresaris d’èxit al seu país. Fundador i director del grup SK Foods, va liderar durant aquella dècada i la primera del segle XXI el sector de l’alimentació. Ara bé, segons la justícia americana, ho va aconseguir amb pràctiques il·legals, com ara suborns i extorsions per poder ficar el preu del tomàquet processat.
Va començar a ser investigat el 2009 i, en el marc del procés, es va detectar que tenia un compte obert al Principat. Concretament, a Crèdit Andorrà. I que també havia intentat comprar un habitatge amb els diners -tres milions de dòlars- que hi havia ingressat. Finalment, el procediment va finalitzar amb una condemna acceptada pel mateix Sayler, que va signar un acord de culpabilitat. Li van caure tres anys de presó ,dels quals va complir-ne tres.
I a Andorra, com que s’entenia que els diners al compte de Crèdit provenien de les seves activitats il·lícites als Estats Units, es va obrir un procés penal per blanqueig, que ara fa unes setmanes va culminar amb la confirmació per part del Superior de la condemna de l’empresari americà: 3 anys de presó i 2,5 milions de multa. I, a banda, els fons ingressats a l’entitat financera, quedaven comissats a favor de l’Estat.
Sayler, però, no ha volgut llançar la tovallola encara. La seva defensa ha presentat un recurs d’empara davant el TC. Entén que tant les resolucions del Tribunal de Corts com les del Superior han vulnerat diversos drets del seu client: el de presumpció d’innocència, el d’obtenir una decisió fonamentada, el de defensa i el de no retroactivitat desfavorable d’una norma.
El Constitucional ha acceptat analitzar el recurs. I, a més, ho fa aplicant “efectes suspensius” a la sentència del Superior. Per tant, els fons no seran comissats encara i també queda en l’aire tant la pena de presó com la multa imposada a l’empresari nord-americà.