El passat gener, el Superior va tancar la via ordinària d’una causa que, ningú ho pot negar, feia molt de temps que s’arrossegava per la Justícia. Més de vint anys, ja que es va obrir el 2004. Tot arran que les autoritats andorranes s’assabentessin que l’home havia estat enxampat anys enrere, el 2000, a l’aeroport de la capital espanyola quan pretenia entrar a Espanya amb 2,6 quilos de cocaïna adherida al cos. Per aquests fets, lògicament, va complir la seva pena al país veí del sud.
Andorra, però, ho va saber aquell 2004. I a partir es va comprovar que durant les dècades dels vuitanta i noranta l’home havia obert comptes al país i ingressat elevades xifres de diners. I amb aquestes va comprar múltiples propietats immobiliàries. Tot això ho té bloquejat des de llavors, perquè la Justícia del Principat entenia que es van comprar amb els guanys que l’home hauria fet amb operacions de narcotràfic. Per això, se’l va processar per blanqueig, igual que a les seves dues exparelles, a qui hauria traspassat la gestió dels immobles durant el temps que va estar a presó a Espanya.
El Tribunal de Corts va acceptar els arguments de la fiscalia i els va condemnar a tots tres. Inicialment, el ministeri públic demanava penes de presó ferma que, però, finalment va acceptar que fossin condicionals tenint en compte el temps transcorregut. Tots tres van ser condemnats a tres anys. A banda, haurien de pagar multes elevades: dos milions d’euros ell i un, les dones. I, a més, s’acordava el comú a favor de l’Estat de tots els pisos, onze, així com els trasters o aparcaments vinculats.
Tots tres van presentar recurs al Superior. Aquest va estimar parcialment l’acció. Continuava considerant que eren culpables i mantenia les penes de presó (condicionals) i el comís dels immobles. Reduïa a la meitat, això sí, les multes. Resolució, però, que els afectats consideren insuficients.
En els recursos davant el Superior, els respectius advocats ja havien posat sobre la taula el camí cap al TC. Així, un dels lletrats lamentava que la primera sentència “destria només els indicis incriminatoris sense tan sols aturar-se a justificar per què la prova sobre l’origen lícit o no punible dels béns aportats per les defenses no pot ser tinguda en compte” i alertava que això podria vulnerar articles de la Constitució.
I, ara, s’ha confirmat aquesta voluntat. Tots tres condemnats han presentat un recurs d’empara. Al·leguen la presumpta vulneració de diferents drets: el de tenir un procés degut, obtenir una decisió fonamentada en dret o un judici de durada raonable així com el principi de no retroactivitat de la llei penal. Aquest darrer fet es deu al fet que se’ls va condemnar seguint el Codi Penal del 2005 quan els advocats esgrimien que s’hauria d’haver aplicat el del 1990, bàsicament perquè, llavors la gran majoria dels fets haurien prescrit.
Ara, el TC ha acceptat a tràmit el recurs. Per tant, analitzarà si els condemnats tenen o no raó en els seus arguments. Ho fa, però, sense efectius suspensius de la sentència. En tot cas, caldrà veure quina és la resolució final, que hauria d’arribar en un parell o tres de mesos. Fins llavors no se sabrà si els immobles comissats queden definitivament en mans d’Andorra.
Comentaris (3)