Fa temps que l’advocat de Gimeno intenta que es revisi el cas, que arrenca del 8 d’agost del 2010, quan hauria matat la seva parella primer estabornint-la a cops de manuella i, després, amb diverses ganivetades -fins a 38, segons la sentència-. Posteriorment, va amagar el cos en bosses i va intentar que uns pintors l’ajudessin a desfer-se’n. Ells van adonar-se del que hi havia dins les bosses i van alertar la policia.
El cas semblava clar i, tant primer Corts com després el Superior, van decretar la culpabilitat de Gimeno. Va ser sentenciada el 2012 a vint anys de presó. Fa uns mesos, però, el seu advocat intenta que es faci un judici de revisió, ja que hi hauria elements que, en el seu dia, no es van valorar correctament i aportacions noves que podrien demostrar que la dona no va ser l’autora material de l’assassinat.
Aquestes serien, segons es desprèn de l’aute ara publicat pel Tribunal Constitucional, unes “proves biològiques realitzades per la Guàrdia Civil” que posarien en evidència la presència, en el moment dels fets, d’una tercera persona al pis. Seria aquesta qui hauria matat la víctima. Per això, l’advocat entenia que la negativa del Tribunal de Corts a reobrir el cas conculca el dret fonamental de la seva clienta a la jurisdicció, destacant que “ha estat condemnada sense cap prova de càrrec que demostri que ella va ser l’autora del delicte, que no sigui la seva autoinculpació”. Argumenta també que “la sentència dona per provada l’autoria del crim amb indicis de càrrec insuficients, sense estructurar la prova de l’autoria sobre la base de proves científiques sòlides”.
La defensa de Gimeno volia presentar unes proves biològiques de la Guàrdia Civil que demostrarien que, en el moment dels fets, al pis hi hauria una tercera persona que seria l’autora real del crim
En el recurs d’empara també s’entenia una altra vulneració de dret: el d’un procés degut. Se sustentaria en el fet que no s’ha procedit a fer un judici de revisió. “S’ha mantingut una aparença d’impuls processal, però no ha estat compatible amb el dret fonamental a la llibertat i a la seguretat, ni a l’assistència tècnica d’un lletrat ni a la presumpció d’innocència”, indicava la representació processal de Gimeno.
Un altre argument expressat -clau en l’aute del TC- és el fet que en la resolució de la petició d’un judici de revisió la ponent va ser una magistrada que, en el seu dia, va formar part del tribunal que va condemnar Gimeno a 20 anys de presó. S’entén que “els membres que van participar en el procés penal no poden formar part del tribunal que resol el procés de revisió”.
Part dels arguments esgrimits no són acceptats pel TC que entén, en primer lloc, que no es pot pretendre “que es revisi la valoració de la prova d’una sentència penal ferma dictada fa uns vuit anys”. Amb relació a les proves que es voldrien aportar en un hipotètic judici de revisió, es valida la decisió de Corts, tot indicant que “constata que no existeix una novetat extrínseca que possibilitat la revocació d’una sentència ferma”.
El TC no veu vulneració de drets en la negativa a fer el judici de revisió perquè està “perfectament motivada i explicada”, però admet dubtes pel fet que la ponent de l’aute hagués participat en la sentència que va enviar Gimeno vint anys a presó
Els magistrats del TC remarquen que “el dret a la jurisdicció no implica sempre l’admissió i la tramitació d’un judici de revisió, sinó solament quan concorren els supòsits taxats i restrictius que permet la legislació processal penal”. Així, s’entén que “l’anàlisi de la procedència del recurs i la seva conclusió negativa” estan “perfectament motivades i explicades”.
Ara bé, l’escletxa d’esperança per a Gimeno arriba amb la possibilitat, que ara s’haurà d’avaluar, que s’hagi vulnerat el dret a un tribunal imparcial per llei pel fet que la ponent de l’aute denegador del judici de revisió hagués participat, en el seu dia, en la sentència condemnatòria. Entén el TC que aquest punt sí que té “contingut constitucional” i ha de ser analitzat, tot i que Corts, en els seus arguments, defensi que l’article 254 del Codi de procediment penal indiqui que és el mateix tribunal que va dictar sentència aquell que ha de declarar o no la procedència o no del judici de revisió.
Per això, l’aute del TC decideix que no s’admet a tràmit dos dels tres motius esgrimits pel lletrat de Gimeno. En canvi, sí que es fa amb la denúncia d’una eventual vulneració del dret a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.