El cas es va destapar el novembre del 2020. La menor feia temps que explicava els fets a la seva mare, sense que aquesta actués per protegir-la. Llavors, en classe de català de l’escola on estudiava va escriure una redacció sota el títol ‘La veritat que amago’. En l’escrit explicava fil per randa que, des dels deu anys, el seu pare l’assetjava sexualment. El relat, recollit a la sentència de Corts, és escruixidor.
A partir de la redacció, des del centre educatiu es va avisar la policia i es va procedir a la detenció dels dos progenitors. Tots dos van ser condemnats per Corts, sentència posteriorment confirmada pel Superior. A l’home se li van imposar nou anys de reclusió.
Ja davant aquest tribunal, un dels arguments que es van fer serviren el recurs d’apel·lació era que el president de Corts “hauria expressat una opinió anticipada” envers el processat. Aquesta, entenia la defensa de l’acusat, “compromet la seva imparcialitat”. En concret, durant la vista oral hauria afirmat que “molts agredits sexuals es converteixen en agressors”.
El Superior va desestimar aquest argument. Entenia que la consideració del president del Tribunal de Corts “només és una apreciació molt general sense valor probatori”. Per això, la resolució de segona instància apuntava que “naturalment, ni fonamenta directament indirectament la seva decisió amb aquesta consideració genèrica ni la menciona de ninguna manera en la motivació de la seva sentència”. Al contrari, s’entenia que “fonamenta amb molta precisió la seva decisió amb una sèrie d’indicis objectius que, posats en relació uns amb els altres, han portat als membres del Tribunal de Corts a considerar els fets com provats”.
L’advocat de l’ara condemnat ha optat per acudir al TC. Va presentar un recurs d’empara tot argumentant que s’havien vulnerat els drets a la jurisdicció, a un procés degut, a la defensa i a la presumpció d’innocència. Per ara, el Constitucional l’ha admès a tràmit i, per tant, analitzarà si hi ha hagut o no aquesta situació. Ara bé, sense efectes suspensius. I, per tant, les dues sentències (Corts i Superior) són encara vàlides i l’home continuarà, de moment, a la Comella.