Aquesta qüestió no s’ha tractat formalment ni durant l’assemblea ordinària ni l’extraordinària del Col·legi d’Advocats d’Andorra (CADA), però sí que s’ha precisat entre moltes altres coses. Les dues assemblees han permès aprovar tots els punts que hi havia en l’ordre del dia. Amb més o menys debat, però sense grans dificultats. L’actual degana i el vicedegà del CADA, Sònia Baixench i Miquel Bellera, respectivament, han explicat en finalitzar les assemblees que el temor principal que tenien era no reunir el quòrum mínim per poder acordar, essencialment, els canvis dels estatuts que s’havien projectat.
La sala d’actes del CADA s’ha omplert de gom a gom i, a més, la majoria d’advocats portaven delegacions, amb la qual cosa la representació necessària s’ha superat amb escreix i s’han pogut tirar endavant els canvis que imposa la renovada llei de l’advocacia. Baixench es tornava a mostrar sorpresa de l’enrenou causat per la prestació de serveis temporals que queden emmarcats en els estatuts per mandat legal. Justament, perquè, ha recordat la degana, la llei ja aplica i, per tant, els advocats estrangers, complint certes prerrogatives, ja podien de forma temporal exercir al Principat. Durant un termini màxim de 30 dies l’any.
REMUNERACIÓ SÍ PERÒ NO
Baixench i Bellera, que han estat reelegits en el càrrec davant d’una junta pràcticament idèntica que la que liderava el CADA fins ara (entra Anton Borrell per Xavier Sopena, que va plegar per poder assumir la fiscalia general), han explicat que ara per ara formalment cap advocat estranger ha sol·licitat poder fer prestació de serveis temporals. “Però és molt difícil de controlar, nosaltres no tenim eines per fer-ho”, admetia la degana. Els renovats estatuts, entre altres coses, preveuen -ja ho fixa la llei també- que el degà o la degana percebin una remuneració. Baixench ha deixat clar que, per ara, el que no s’ha establert és cap remuneració concreta i, per tant, ara per ara no rebrà cap retribució.
Una de les qüestions que més neguit o discussió ha generat ha estat la relativa a l’organització de les guàrdies. Però es tracta d’una qüestió operativa, interna i molt tècnica. El que és evident és que hi haurà increment del que paga l’Estat per les guàrdies i els oficis. “No s’havia augmentat res des del 2014”, ha recordat Baixench, que ha explicat que el compromís de la ministra Molné és que hi hagi un augment del 20% en tres anys a raó del 6% aquest 2024, un 7% el 2025 i un 7% més el 2026.
Demanada la degana per obertura d’expedients disciplinaris i interposició de denúncies-demandes per intrusisme, Baixench ha afirmat que sempre n’hi ha. Però per un tema de protecció de dades i discreció, ha preferit no donar detalls. Sí que ha admès la degana que una de les denúncies que es va interposar davant el Govern per intrusisme d’un despatx d’assessorament global ni tan sols ha estat resolta per l’administració, amb la qual cosa, tampoc es creu que l’executiu tingui gaire ganes de resoldre res.
Comentaris (1)