En una sentència recentment dictada i de la qual ha estat ponent el magistrat president del Superior, Albert Andrés, la sala ve a dir que per ingressar a la carrera judicial només hi ha una via: superar el concurs que es convoqui a l’efecte. I que aquest no ha estat mai el cas de López. Recorda el TS, tot estimant les pretensions del Consell Superior de la Justícia, que el càrrec de batlle substitut respon a unes determinades necessitats i característiques. I que, sobretot, està regit per una temporalitat i unes limitacions que en cap cas fan que aquesta modalitat de batlle es pugui incloure entre aquelles figures que sí que fan part de la carrera judicial. En essència, que si López vol ser batlle amb caràcter permanent ha de guanyar el concurs pertinent.
Tant el Consell Superior com la batlle van recórrer una decisió inicial de la Batllia, i ara la segona instància estima les pretensions del poder judicial i tomba les esperances i l'argumentació oxímoron segona la sala de la jurista
La instructora penalista la no renovació de la qual -i aquesta és una qüestió que queda lleugerament al marge però intrínsecament lligat- ha fet esclatar el sistema judicial pels aires amb una queixa altisonant dels batlles i alguns magistrats per la manca de mitjans de l’administració de Justícia pretenia que se li assignés per la via directa una plaça que sí que ja quedava integrada a la carrera judicial, una plaça de batlle de reforç. La qüestió arranca el 6 de març del 2019 quan el Consell Superior va convocar un concurs -de fet, segons el Consell Superior, era la continuació d’una convocatòria prèvia- per a la provisió de dues places de batlle de reforç.
López va considerar que essent ella ja batlle en actiu de la casa, una de les places se li havia d’oferir a ella sense haver de passar cap més prova. La recurrent de fet, considerava que ella ja havia passat un procés de selecció. De fet, en va passar dos. I com bé diu el tribunal i es pot explicar de manera més senzilla, és cert que va aprovar l’examen. Però hi va haver almenys dues persones que en cada concurs que es va presentar van treure més bona nota que ella, amb la qual cosa no van quedar places per a ella. Justament, el fet d’haver aprovat però no haver obtingut plaça el que li va donar dret és a integrar-se en una llista per a eventuals substitucions. I va ser així com va accedir el 2 de gener del 2019 a la Batllia. Com a substituta.
Però ser batlle en substitució, remarca el Superior referint-se fins i tot a un dictamen previ de constitucionalitat emès al seu dia pel Tribunal Constitucional en relació amb la modificació de la Llei qualificada de la Justícia, no obra la porta per la via directa a integrar-se a la carrera judicial. Aquest no és el camí. De fet, fins i tot referint-se a una exambaixadora que va voler que la reconeguessin com a funcionària pel sol fet d’haver estat designada al seu dia diplomàtica però sense haver passat cap concurs, cal passar les proves pertinents per al lloc que es vulgui ocupat.
Concurs-oposició
O com diu la sentència que desestima les pretensions de Núria López, els arguments de la qual troba en certa manera contradictoris perquè planteja segons el tribunal un oxímoron, “com resulta del mandat constitucional, l’accés a la judicatura es realitza mitjançant un procediment que garanteix els principis de publicitat i lliure concurrència”. Més encara: “L’article 66 de la Llei qualificada de la Justícia (LQJ) disposa que el procés de selecció respon als principis d’objectivitat, publicitat i transparència i, sens perjudici del que després es dirà sobre l’article 51.1 LQJ, l’article 66 bis de la mateixa llei contempla un únic procediment per accedir a la condició de batlle, que és el concurs-oposició, en què els aspirants competeixen en igualtat de condicions, mitjançant l’acreditació dels seus mèrits i també dels seus coneixements en les matèries incloses en el temari publicat prèviament pel CSJ. A través d’aquest procediment es materialitza el dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions de batlle.”
Per tant, "la llei no contempla la possibilitat d’accedir a la carrera judicial per altres vies, sense la superació d’aquest procediment selectiu que és el que garanteix la publicitat del procés i la lliure concurrència dels aspirants en condicions de plena igualtat”. I això és el que no ha fet la batlle ara no renovada per molt que miri de mantenir o assegurar que sí que va superar un procés de selecció. El Tribunal Superior ho deixa clar: “Aquest procediment selectiu, en el seu conjunt, implica una concurrència entre els candidats –d’on procedeix el terme ‘oposició’-, de manera que només els aspirants millor qualificats superen el procés, ja que no es poden fer més nomenaments que places convocades, com afirma expressament l’apartat 5 de l’article 66 bis LQJ, amb l’excepció de la situació de reserva, que no consta que s’apliqués en aquest cas. En conseqüència, no es pot considerar que la interessada hagués superat tots els requisits legalment exigibles per a l’accés a la condició de batlle.”
“Aquest mecanisme no resulta d’aplicació als batlles substituts, que no poden passar a ocupar una plaça definitiva per la seva situació de temporalitat i, especialment, perquè el seu estatut no constitueix una via d’accés a la carrera judicial, com abans s’ha examinat”
Els magistrats analitzen en la sentència la naturalesa i els efectes del càrrec de batlle substitut i arriben a la conclusió lògica que “aquest mecanisme no resulta d’aplicació als batlles substituts, que no poden passar a ocupar una plaça definitiva per la seva situació de temporalitat i, especialment, perquè el seu estatut no constitueix una via d’accés a la carrera judicial, com abans s’ha examinat”. I és que si s’apliqués “el criteri que postula l’agent, els batlles substituts tindrien preferència sobre els batlles titulars procedents de les situacions de suspensió i d’excedència voluntària, així com sobre el membres del ministeri fiscal en servei actiu. Com és ben evident, una tal conclusió resultaria totalment contradictòria amb l’estructura de la carrera judicial com a base de la organització de la Justícia i també amb la finalitat pròpia dels batlles substituts que, com abans s’ha dit, ocupen temporalment una plaça fins que aquesta es pugui proveir o fins a la reincorporació del titular, però no la poden ocupar de forma definitiva”.
Certament, recorda el tribunal, que quan s’exerceix la funció de batlle, encara que sigui amb caràcter temporal, hi ha una certa equiparació amb la resta de jutges, “especialment quant a les garanties pròpies de la seva funció, però sempre amb el límit de què els jutges substituts no pertanyen a la Carrera judicial i gaudeixen només d’una inamobilitat temporal”. Per tot plegat, “s’ha de concloure que l’agent no podia participar en el procediment de provisió de vacants que regula l’article 51.1 de la Llei qualificada de la Justícia, que regeix només per als batlles titulars i els membres del ministeri fiscal que enumera el precepte, ni menys ocupar definitivament una plaça vacant, cosa que resulta incompatible amb el caràcter temporal de la seva funció”.
Comentaris