Tot bé arran de la demanda judicial que va interposar un home arran de la decisió de la comissió tècnica tributària. L’organisme va revisar les declaracions de l’IRPF fetes entre 2019 i 2021 i va comprovar que l’import de les deduccions vinculades a les pensions compensatòries i/o anualitats per aliments que havia consignat a la seva declaració no eren, a l’entendre de l’òrgan, correctes. Les xifres superaven les que venien marcades al conveni tancat amb l’exparella. I, per això, les va corregir. I això va suposar que se li reclamessin 7.200 euros que hauria hagut de satisfer.
“En base al principi de seguretat jurídica, s’ha de considerar que en els casos en què existeix una resolució judicial o un conveni homologat o protocol·laritzat, les quantitats que poden ser objecte de reducció de la base de tributació s’han de correspondre amb les que s’han establert en aquests instruments, ja que no es pot deixar a l’arbitri del subjecte passiu la deducció d’unes altres de diferents”, dicten les resolucions
L’home va presentar recurs davant la comissió, que no el va acceptar. I, per això, va decidir engegar una batalla judicial. I, en primera instància, es va estimar parcialment la demanda. Govern, però, va presentar recurs davant el Superior. Ho feia, principalment, esgrimint una altra sentència recent (del 2024) sobre fets similars. I a aquesta també s’ha remès el Superior per modificar la resolució de primera instància, malgrat que l’home entenia que hi havia diferències entre els dos casos.
Els magistrats accepten que, com marca la Llei de l’IPRF, els obligats tributaris “es poden reduir de la base de tributació” diferents conceptes. I, entre ells, “les pensions compensatòries satisfetes a favor del cònjuge i les anualitats per aliments satisfetes ambdues d’acord amb la legislació civil d’aplicació o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat”. I, en el cas del demandant, l’acord establia pagaments mentre els fills fossin menors o si estaven cursant estudis acadèmics. En canvi, va passar diners al fill major malgrat que aquest ja treballava, tot al·legant que cobrava per sota del salari mínim. Uns diners, però, que conveni a la mà, no pertocava.
I aquí és on el Superior manté i referma la seva jurisprudència, recordant la sentència de fa uns mesos: “en base al principi de seguretat jurídica, s’ha de considerar que en els casos en què existeix una resolució judicial o un conveni homologat o protocol·laritzat, les quantitats que poden ser objecte de reducció de la base de tributació s’han de correspondre amb les que s’han establert en aquests instruments, ja que no es pot deixar a l’arbitri del subjecte passiu la deducció d’unes altres de diferents. En el seu cas, i de ser necessari, l’interessat podrà instar la modificació de les mesures adoptades”.
I aquí el Tribunal també deixa clar que no es pot al·legar unes circumstàncies familiars diferents. “Això no impedeix que el criteri seguit per aquesta sala en la sentència transcrita sigui perfectament aplicable al cas present, compte tingut que la doctrina general que conté (...) és perfectament traslladable a qualsevol altre supòsit en el qual, existint un conveni de separació, el pagador de pensió establerta al referit conveni s’hagi deduït de la base imposable de l’autoliquidació de l’IRPF, quantitats superiors a les que es recullen al propi conveni”.
Comentaris