En l’escrit presentat aquest divendres, s’hi referma amb sòlids arguments diversos fets lligats a Espot pels quals se l’acusa d’uns presumptes delictes de prevaricació, de tràfic d’influències i de malbaratament de cabals públics. Però més transcendent, que també ho són, que els arguments emprats per defensar la presumpta comissió dels delictes dels quals seria autor l’actual cap de l’executiu quan era, especialment, responsable del ministeri de Justícia i Interior, el recurs posa de manifest la presumpta indeguda actuació del Tribunal de Corts en acordar la inadmissió de la querella.
En l’escrit s’hi deixa clar que “hom ha de constatar que la Justícia, en tot cas la del Tribunal de Corts, quan li convé, és ràpida, expeditiva i diligent. Qui digui el contrari s’equivoca”. I s’hi exposa la cronologia de fets des que el 17 de novembre es va presentar la querella per concloure que la magistrada que adopta la decisió d’inadmissió, Anna Estragués, “ho ha fet i resolt tot amb tanta premura i urgència, que no s’han salvat ni les mínimes aparences formals respecte al principi d’igualtat de tots els ciutadans davant la llei”.
Més enllà de la celeritat, el recurs lamenta el fet que l’aute d’inadmissió basa la seva justificació en molts dels arguments que el propi Espot, jurista de formació i batlle en excedència, va exposar durant una compareixença davant els mitjans de comunicació. “És normal i legítim que hom es defensi de les imputacions que se li formulen. El que no és normal ni legítim és que davant d’una exposició de fets presumptament constitutius de delicte, formulats pel querellant i negats o desvirtuats (legítimament, ho repetim) pel querellat, la magistrada ponent o instructora, sense escoltar a les parts i sense practicar cap mena de diligència per inquirir la veritat, prengui postura i doni per bones les al·legacions d’una part contra les de l’altra”.
En el recurs s’hi recorda, com també va fer el mandatari governamental en la seva compareixença davant els periodistes el mateix dia que transcendís la interposició de la querella i l’endemà que li fos comunicada a ell mateix, que “el 95% de les querelles són admeses a tràmit i només es desestimen per manca de determinats pressupòsits processals o requisits formals”. Es deixa constància en l’escrit presentat avui que la magistrada ha entrat en el fons de les qüestions plantejades i ha decidit sense practicar cap mena de diligència. I en la querella s’hi demanaven la pràctica d’un seguit d’indagacions més enllà de reclamar, per exemple, que se cerquessin tot un seguit de documents que estarien a l’abast de l’administració.
En l’escrit d’apel·lació també s’hi diu que “l’aute objecte de recurs, atesa la seva estructura i argumentari, més que un anàlisi i decisió sobre l’admissió a tràmit de la querella, es pot qualificar com a un al·legat de defensa del querellat que podria perfectament haver redactat l’advocat de la seva defensa. Altrament dit, entra en el fons i és assimilable a una prematura sentència absolutòria”. Alhora, es remarca, pot influir en la decisió de la Batllia especialitzada que instrueix una querella de similars característiques, sí admesa a tràmit i respecte de la qual s’estan fent les indagacions pertinents, que afecta l’ex-cap de Govern Toni Martí i alguns ex-ministres i ex-alts funcionaris.
Respecte dels elements de fons i la refutació per part de la magistrada ponent que decideix inadmetre la querella, el recurs d’apel·lació, segons que ha pogut saber l’Altaveu, es reforcen els arguments ja expressats en la querella i vist que la interlocutòria d’inadmissió entra a analitzar qüestions de fons, el recurs, òbviament, també faria apreciacions sobre aquest fons per mirar de ‘desmuntar-lo’.