La sentència de segona instància dictada aquesta tarda pel Tribunal Superior considera que el metge espanyol d’origen iranià no va actuar per l’efecte de la denominada por insuperable que li va causar la reacció de la víctima, un resident argentí de 50 anys. Justament havia estat aquesta por que s’havia considerat com un eximent incomplert i, per tant, s’havia rebaixat la pena pretesa per la fiscalia.
De fet, el que sí que queda clar és que el cas no ha estat tractat com un assassinat sinó com un homicidi dolós, com ja ho va resoldre el Tribunal de Corts. No obstant, en primera instància la condemna havia estat de quatre anys ferms i un més de condicional. La condicionalitat d’aquest darrer any s’ha deixat de tenir en compte en considerar que la maniobra que va fer l’avui empresonat una fatídica nit d’agost del 2020 va ser deguda a la ràbia que sentia en aquell moment. Certament, la sala penal conclou que una part de la culpa del que va succeir la va tenir l’home que acabaria difunt. Però no creu que aquell comportament altiu, arrogant, ocasionés en el conductor un temor suficient.
La sentència ha desestimat el recurs de l’autor de l’atropellament, que pretenia que se l’imposés una pena de set mesos o, com a molt, d’allò que ja porta complert, que és poc més de dos anys en l’actualitat i, en canvi, estima parcialment el recurs de la fiscalia en el sentit, s’ha dit, d’abolir l’eximent incomplert de la por insuperable. La resolució també dóna compte del desistiment de les germanes i la mare de la víctima, que en ser rescabalades en una quantitat monetària que van considerar suficient van deixar d’acusar.
La resolució, per a desesperació de l’acusat, la seva defensa, asseguradora i familiars, no ha tingut en compte que ja s’ha indemnitzat abans de la condemna definitiva totes les víctimes col·laterals de l’accident mortal
De fet, entre la retirada de l’acusació particular que quedava -la filla del mort i la seva vídua ja no van arribar a acudir en la primera vista- i el canvi de criteri de la fiscalia després de la sentència de primera instància, ja va quedar clar que l’home no seria acusat ni, per tant, condemnat en concepte de responsable d’un assassinat, com les acusacions havien pretés inicialment. També semblava en aquesta ocasió, que el fet que totes les víctimes col·laterals haguessin estat indemnitzades amb anterioritat a la sentència definitiva obraria en favor de l’acusat.
Però això no ha estat així. De fet, la resolució ni tan sols ho té en compte i aquest és un dels elements que han decebut i molt els representants legals tant de l’autor de l’atropellament com els de l’asseguradora que també l’assistia. Caldrà veure si per aquí hi ha algun forat per fer alguna actuació més. I és que l’aparença és que si la sentència de primera instància no era confirmada, seria per rebaixar-la. No ha estat el cas. I els laments s’han deixat sentit a la sala de vistes on s’ha notificat la decisió i als passadissos de la Seu de la Justícia.
L’acusat, que ha mirat de tranquil·litzar els familiars i amics que han acudit a la notificació de la sentència abans de deixar la sala emmanillat, ha evidenciat el seu enuig per la decisió. I els laments dels acompanyants han estat més que visibles, amb malaurades imatges de desesperació. També al centre penitenciari s’ha rebut amb estupefacció la resolució. A la Comella el metge és molt apreciat pel bon comportament que té i l’ajut i companyonia que fa a d’altres reclusos.
Comentaris (18)