La reacció d’Stop Violències es dóna l’endemà que el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, traslladés la responsabilitat d’haver investigat Stop Violències i haver obert una causa contra Vanessa Mendoza al ministeri fiscal. Jover es va referir al cas arran d’una pregunta sobre les advertències fetes per Amnistia Internacional al Principat d’Andorra en relació amb la penalització de l’avortament i la persecució a la qual segons l’organització internacional l’Estat andorrà estaria fent a la presidenta d’Stop Violències.
Veient-se “obligades a respondre amb la veritat”, Stop Violències ha publicitat parcialment els documents que evidencien que el Govern va presentar el 28 d’octubre del 2019 una denúncia davant la fiscalia contra Mendoza en qualitat de presidenta de l’entitat per haver formulat declaracions públiques en diferents programes (radiofònics i televisius) i pel contingut de l’informe que es va presentar sobre l’organisme de les Nacions Unides que combat la violència envers les dones (Cedaw).
La denúncia es va formular després d’haver acordat en sessió de consell de ministres que es posarien en coneixement de la fiscalia un seguit de fets per tal que s’investigués “si s’ha comès alguna infracció de rellevància penal que hagi de ser perseguida”. Entén Stop Violències que ara que el Govern és assenyalat per Amnistia Internacional, no es pot rentar les mans o escudar-se en la fiscalia per defugir les seves responsabilitats.
Certament, el Govern no ha interposat una querella criminal i, jurídicament, no és part en el procés. També és evident que a diferència de la querella, que es pot retirar si es vol, una denúncia, una vegada formulada, ja permet fer marxa enrere. Però també és obvi que en aquest cas no va ser el ministeri públic qui de mutu proprio va decidir iniciar una acció d’investigació sinó que va ser el Govern qui el va convidar a fer-ho. I això, combinat amb les manifestacions fetes per Jover, porta Stop Violències a alçar la veu “davant la campanya de desinformació” i el “linxament públic” de què es considera víctima.