Joan Pau Miquel ha fet un primer al·legat “centrant-me en el que jo he viscut”, tot un daltabaix de coaccions i amenaces que van tenir com a resultat posterior 22 mesos d’empresonament i sis mesos més de control monitoritzat al seu domicili. L’executiu bancari ha destacat els “espuris motius polítics” que van destrossar, d’una manera o altra, la vida dels 700 empleats que hi havia entre BPA i Banco Madrid. L’exCEO del banc intervingut el 2015 ha denunciat la manca “d’escrúpols” d’aquells que “ho farien tot per Espanya”. Miquel ha parlat de trama policial i política sense arribar a qualificar-la del tot. Ho ha deixat en mans dels diputats, perquè ho titllin com vulguin tot i fer referència a “corrupteles parapolicials”.
“No hi havia cap raó perquè fos considerat (el banc) d’extrema precaució perquè els casos que indicava la nota del FinCEN o són falsos o ja estaven judicialitzats”
L’antic màxim executiu de BPA ha començat defensant la legalitat dels diners que la família Pujol tenia en aquell banc abans de ser intervingut a preguntes del portaveu de Junts, Josep Pagès, i ha mantingut que “de nosaltres no va sortir la informació de la família Pujol” i que la captura de pantalla que va aparèixer als mitjans de comunicació “és inexistent” i que es va crear a partir de dades de les transferències hagudes al seu dia entre Andbank, on tradicionalment havien tingut els diners els Pujol, i BPA. De fet, Miquel ha explicat que feia tant temps que els diners eren a Andorra i estaven bancaritzats que semblava molt complicat d’establir-ne l’origen.
Miquel ha assegurat per activa i per passiva que tant BPA com Banco Madrid complien escrupolosament amb la legalitat i “en lloc de jutjar els clients es va centrar en el banc” que complia les normatives perquè de forma recent, quan hi va haver la intervenció, havien estat sotmesos a controls i auditories atès que feia poc que havien aconseguit llicències i autoritzacions per poder operar a Espanya. En resposta a alguns dels diputats que l’han interpel·lat -alguns de mes amistosament i empatitzant amb ell, com Pagès o el republicà Gabriel Rufián; i d’altres amb molt mala bava i un missatge inquisitorial com el popular Rafael Hernando o el parlamentari de VOX Ignacio Gil Lázaro-, Miquel ha indicat que “no hi havia cap raó perquè fos considerat (el banc) d’extrema precaució”.
I s’ha referit a aquesta qüestió, ha emfatitzat, perquè els casos que indicava la nota del FinCEN “o són falsos o ja estaven judicialitzats” tres o quatre anys abans que s’emetés la demolidora nota. L’antic executiu bancari ha lamentat no poder haver accedit mai a l’informe que el Sepblac hauria enviat al FinCEN, però sí que ha deixat clar que hi ha multitud de documentació i informes que contenien informació parcial i mal intencionada de forma vehement i volguda. Joan Pau Miquel ha deixat clar que no és que tot es fes super bé, però que les mesures de seguretat i prevenció eren més que suficients.
L’exCEO de BPA ha estat especialment dur contra l’exministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz, que ha considerar “organitzador” de tota la denominada ‘Operació Catalunya’. Miquel ha titllat Fernández Díaz de ser un expert de ‘lawfare’ perquè el que s’ha descrit com un muntatge per poder accedir als comptes corrents dels dirigents polítics nacionalistes catalans “va ser una operació d’èxit” i “l’impacte que va tenir a Andorra va ser majúscul” tot “criminalitzant el banc, intervenint-lo i liquidant el banc client a client”. Jugant amb paraules usades per l’exministre en algunes de les moltes gravacions en què apareix, Miquel ha afirmat que “ja està bé que el comencin a torturar una mica” i no que pensi que “anant alguns dies a missa” ja ha pagat totes les penes.
“Molt em temo que la presència de Mariano Rajoy el gener del 2015 (a Andorra) va ser determinant per posar en marxa el procés d’intervenció del banc”
A preguntes del republicà Gabriel Rufián ha arribat a indicar que “molt em temo que la presència de Mariano Rajoy el gener del 2015 (a Andorra) va ser determinant per posar en marxa el procés d’intervenció del banc”, encara que ha assegurat no tenir elements suficients per acusar Rajoy. De fet, els atacs a integrants del PP han tret de polleguera el diputat d’aquest partit Rafael Hernando, que s’ha passat pràcticament els més de vint minuts d’intervenció als quals tenia dret sense fer cap ni una pregunta a Miquel, només mirant d’evidenciar que BPA era dolent i el problema el té davant la Justícia andorrana. L’exCEO de l’entitat bancària ja havia explicat prèviament que Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz i altres dirigents del govern espanyol de l’època i de la denominada policia patriòtica tenen una causa oberta a Andorra, estan encausats, i no hi ha manera “que responguin a les comissions rogatòries, el procés es va dilatant”.
També ha explicat insistentment Joan Pau Miquel -que ha anat recordant durant la compareixença que “he vingut a explicar els fets que he viscut”- les paraules pronunciades per l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso i el paper que li va mostrar Marcelino Martín Blas ‘difressat’ com a Félix Rodríguez i que a parer de Miquel “són suficientment eloqüents” per poder afirmar que “és evident que es viola la sobirania” d’Andorra.
SOMNIS
Arran d’unes apreciacions fetes pel diputat d’ERC Gabriel Rufián, que ha qualificat el viscut per Joan Pau Miquel com a “molt bèstia”, l’exCEO de BPA ha explicat que hi ha hagut persones, d’aquelles 700 que treballaven a Banco Madrid o BPA que han pogut continuar fent una carrera d’èxit i d’altres que viuen de manera dispersa i “com poden”. Per a ell personalment, els primers anys a partir de la intervenció de BPA van ser “els pitjors de la meva vida” i considera “complexa la restitució” d’allò que tenia i ha perdut.
“La restitució (total) no me la imagino ni en somnis. Comencem amb la restitució de l’honorabilitat i a posar fi al linxament mediàtic” de què ell personalment i tot l’entorn de BPA han estat víctimes durant la darrera dècada. “Comencin per l’honorabilitat i vagin pas a pas, però facin alguna cosa”, ha demanat als diputats, assegurant que han de poder investigar tot el que va passar en el marc de la derivada andorrana de l’ ‘Operació Catalunya’ perquè tot plegat va tenir un elevat impacte del qual molts dels afectats encara n’estan pagant, d’una manera o altra, les conseqüències.
Comentaris (17)