Els diferents defensors exposaran les seves conclusions, probablement, durant dues setmanes, sol·licitant la lliure absolució dels processats, com s’ha dit. Les defenses pretenen mostrar que es van fer tots els controls que hi havia a l’abast dels bancaris. De fet, la primera de les defenses d’acusats intervinent ha anat repassant l’abundant documentació que es va recollir per acreditar l’operativa de l’empresari Rafael Pallardó, al tomb del qual gira tota la causa que va servir a l’Estat per intervenir el banc.
“BPA va posar els mecanismes i les eines necessàries” per combatre el blanqueig de diners i “no consta cap acord del consell d’administració que prioritzés el benefici comercial per sobre de la prevenció del blanqueig”, manté la defensa sostinguda per l’AREB del banc com a entitat jurídica
La represa de la vista, aquest dilluns, s’ha iniciat amb l’informe de la representació lletrada designada per l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) per defensar Banca Privada d’Andorra (BPA) en tant què persona jurídica. Aquesta defensa ha justificat la tasca feta del banc com a entitat jurídica. “BPA va posar els mecanismes i les eines necessàries” per combatre el blanqueig de diners i “no consta cap acord del consell d’administració que prioritzés el benefici comercial per sobre de la prevenció del blanqueig”, ha dit la lletrada, tot deixant clar que “no és cert que s’amagués informació” i al·legant que, en tot cas, van ser “accions individuals” les que haurien estat indegudes.
Perquè l’esforç que hauria fet el banc en el marc del control va ser “molt important”, “es van anar aprovant diversos organismes” per lluitar contra el rentat de diners i es van posar en marxa figures de control “més enllà del legalment exigible”. Com a banc, ha assegurat la defensa de BPA, hi havia “una valoració concreta dels riscos de cada client”.
Després de la defensa global de BPA com a persona jurídica, s’ha iniciat el torn de les defenses individualitzades dels processats, que evidencien que es van fer totes les comprovacions que hi havia a l’abast dels bancaris en el moment que l’empresari Rafael Pallardó va dur a terme la seva operativa. Un client que ja ho era d’altres bancs del país i que fins i tot tenia propietats al Principat. D’entrada s’ha deixat clar que Pallardó era efectivament un empresari que movia molta marroquineria procedent de la Xina.
Alhora, que es tractava d’una persona tendent a amagar dades, a col·laborar poc. I amb tot, hi havia “una operativa comercial coherent”. Alhora, s’ha deixat clar una qüestió ineludible: “No perdem de vista que en aquell moment som un paradís fiscal” i que Pallardó va establir un circuit en B que li permetia “la conjuntura andorrana” d’aquells anys. I s’ha evidenciat que mai es podia pensar que hi havia empresaris xinesos per darrere perquè Pallardó sempre es va presentar ell com a titular de tot el que feia i de tota la mercaderia.
MALESTAR AMB LA FISCALIA
Encara n’hi ha per dies, d’al·legats en defensa. Però ja aquest dilluns els processats han evidenciat el seu malestar amb el fins ara fiscal general. Alfons Alberca no ha estat present en la sessió d’aquest dilluns. Hi ha enviat el fiscal adjunt Borja Aguado, que ja feia dies que s’estava preparant per seguir la causa, segons algunes fonts. Els acusats, però, consideren que és una falta de respecte després de les dures acusacions que els va formular, que ara no estigui present per escoltar com les defenses, aparentment, li desmunten les seves teories.
La primera de les advocades defensores ha posat de manifest “totes les irregularitats que hem constatat” en l’exposició de la fiscalia. I ha demanat al tribunal que “la raó prevalgui”. Ha recordat que “el delicte fiscal fins al 2017 no és punible” però és que a més a més”no hi ha prova” de la comissió de cap delicte. La defensora ha lamentat que la fiscalia fes al·legats considerant “fets provats realitats fictícies” i ha deixat clar que el diner B que va passar per Andorra “coincideix perfectament amb els informes de l’agència tributària espanyola”.
“Ni l’agència tributària s’atreveix a ser tan taxativa amb la falsedat de la documentació” que Alberca ha donat per feta
L’advocada en qüestió, que ha anat desgranant factures i comprovants per evidenciar com és que es va fer un control exhaustiu del client, ha deixat clar que “ni l’agència tributària s’atreveix a ser tan taxativa amb la falsedat de la documentació” que Alberca ha donat per feta. I ha recordat que “la mercaderia existia i va entrar a l’Estat espanyol”. També ha lamentat la defensora que es fessin servir “atestats de la policia espanyola com si fossin una prova, però no han estat ni tan sols ratificats”.
Entre moltes altres coses, i després de recordar que Andorra era “una plaça financera ‘offshore’”, la primera de les advocades de les defenses de processats en intervenir ha lamentat “els focs artificials de l’acusació” i la situació en què es troba el tribunal, que tenen la pilota al seu terrat per tal de resoldre “un debat més aviat filosòfic que jurídic” atès que de sospitar tothom pot sospitar moltes coses però s’ha de tenir “la prova que s’ha comès” el delicte i aquesta no hi és. “Hi ha hagut un error, què fem amb aquest error”, s’ha demanat.
La defensa també ha lamentat el fet que el Govern s’hagi mantingut com a acusació particular quan altres parts inicialment personades es van retirar de la causa. “La raó no és una altra que no sigui un tema polític” i ha mostrat el seu malestar perquè el Govern, davant el ‘Notice’ del FinCEN, no va fer una defensa “valenta i patriòtica” de tota la plaça financera, incloent-hi BPA. Però “no interessava destapar la praxi generalitzada del país”.
I no li interessava especialment al ministeri públic. Per això, ha justificat la defensora, es van obviar els apunts que Pallardó tenia en les seves famoses llibretes on apareixien empleats d’altres bancs del país. Això, ha assegurat, evidencia que Alberca no va dir la veritat quan va assegurar que altres bancs havien tallat l’operativa de l’empresari valencià establert a Barcelona.
“Ni Andbank el va fer marxar ni MoraBanc tampoc”, ha indicat, recordant que una vegada ja havia esclatat la denominada ‘Operació Emperador’ MoraBanc va autoritzar una transferència de diners del compte andorrà que la UIFAnd havia ordenat congelar cap a un altre compte de Rafael Pallardó a Espanya. I això que en aquell moment l’empresari estava “privat de llibertat.