Els fets haurien succeït a cavall del 2017 i el 2018. L’acusada ho és per un doble delicte -presumpte, és clar- de discriminació. L’acusada ho nega tot. Ho ha negat, vaja. De fet, fins i tot ha arribat a exposar davant la sala que les tornes s’invertien i potser ella era la víctima de tot plegat. L’element extraordinari és que la processada és una advocada en exercici. I que s’ha fet la defensa ella mateixa en presència de representants del col·legi professional, que fa temps que li demanen que es posi en tractament. Que necessita ajuda. Que la cerqui.
Els incidents que s’analitzen tenen a veure amb una conflictiva i esperpèntica relació -en alguns moments agressiva- que l’acusada, lletrada, mantenia amb els veïns el 2017 i els incidents que va protagonitzar durant un trajecte de bus entre Barcelona i Andorra el gener del 2018
La dona no atén a raons. Malgrat haver reconegut que al seu dia va estar ingressada un temps a la planta de Salut Mental i que també durant un llarg període va estar fent seguiments mensuals de naturalesa psiquiàtrica, la lletrada assegura que està del tot bé i que no necessita cap tipus de medicació perquè li causa una reacció més perjudicial que beneficiosa. Ha negat tenir cap anomalia mental que no sigui ser una persona “sensible o excèntrica”.
Excèntric ha estat la vista que s’ha celebrat davant el Tribunal de Corts. Tota la sessió ha estat esperpèntica. Amb advertències molt correctes dels magistrats a la processada, recordant-li que si exercia la seva defensa, havia de saber separar, cosa difícil ja ho admetien, la clienta de la lletrada. L’acusada de la defensora. Amb respecte, però el president de la sala, en nom dels tres magistrats, li ha deixat anar un “vostè no està bé”. I li ho han dit atenent a les seves múltiples actuacions davant dels tribunals.
Els pseudointerrogatoris als testimonis han estat un poema. Els citats no se’n sabien avenir d’algunes de les preguntes-amenaces de la processada-defensora, que ha reconegut haver estat condemnada anteriorment per ordenança penal per fets d’una índole similar, atès que més enllà dels suposats insults discriminatoris, sovint usa comportaments agressius associats al fet que sempre pensa que són els altres -usualment homes- els qui li volen fer mal. I ella actua, aparentment, de forma preventiva.
En fi, que després que els magistrats fossin sincers amb el fet de considerar que l’advocada “no està bé” però tampoc prou malament com per no poder raonar i estar en els seus cabals, la processada-lletrada ha deixat clar que “si m’imposen un tractament mèdic marxaria del país”. De cap manera vol medicar-se. I això és justament el que asseguren els pèrits metges que han testimoniat que és el que hauria de fer. Posar-se a les mans d’un professional i seguir una pauta estricta. Dos dels facultatius han assegurat que la dona pateix brots. El tercer ha declarat que la processada és excessivament sensitiva i que en períodes de crisi veu coses que no són.
La processada ha reconegut haver estat ingressada a Salut Mental uns dies, però manté que està bé i es nega a qualsevol tipus de medicació; els metges que han testificat consideren que s’hauria de posar en mans d’un professional de la medicina
Això darrer és el que ha sortit a relluir tant de les descripcions dels comportaments pels quals se la jutja com de l’exposició feta pels testimonis. Però l’acusada o ho negava o atribuïa qualsevol cosa a l’altre o fins i tot a un tercer o tercera. L’altre sol ser home. La tercera, dona. Ha negat haver qualificat a la veïna de “mona” en sentit animal i d’haver-la enviat a la jungla. També d’haver enviat al seu país a usuaris del bus entre Barcelona i Andorra del 28 de gener del 2018. Moros, pudents… de tot els hauria dit.
En totes les ocasions veïns i usuaris del bus -o el xofer en aquest cas- van haver de demanar l’auxili de la policia, situació que l’advocada, que tem que el cas la perjudiqui professionalment, ha retret. De fet, ha mostrat sorpresa pel fet que o bé els veïns o bé els altres ocupants del bus no alertessin els serveis mèdics si la prenien per boja. Ja l’ha avisat el tribunal que no sol ser gens habitual que un ciutadà anònim es dediqui a trucar a metges perquè posin fre a una altra ciutadana que suposadament els està increpant.
En fi, que la fiscalia acusa, sí. Però també ha demanat l’absolució de la processada -que als veïns, ha semblat quedar clar, els ens va fer les mil i una- atenen a l’aplicació d’un eximent total. És a dir, l’acusació pública considera de tal nivell el trastorn que pateix la dona, que considera que no està en els seus cabals. Ara el que cal és veure les mesures que imposarà el tribunal si, com sembla, no la condemna però sí que adopta alguna decisió per mirar de posar fre a les sortides de to de la lletrada.