“Si el fiscal associa cada vegada compensació amb blanqueig passem a la següent pregunta”

L’ex-CEO de BPA lamenta que el ministeri públic equipari ‘per se’ determinades operatives a pràctiques delictives, qualifica de “deplorable” les respostes donades per l’INAF i retreu a la policia la poca traça que hauria mostrat en matèria comptable

El fiscal general, Alfons Alberca, en un acte.
El fiscal general, Alfons Alberca, en un acte. Toni Solanelles

«Si el fiscal associa cada vegada compensació amb blanqueig passem a la següent pregunta perquè no ens entendrem.» L’ex-conseller delegat (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel ha continuat insistint davant els magistrats del Tribunal de Corts que l’important no era com arribaven els diners al banc sinó que el que calia determinar era l’origen d’aquests diners i assegurar-se que procedia d’una activitat lícita. La vista avança molt lentament, amb les explicacions de Miquel sobre l’operativa de l’entitat bancària.

L’ex-CEO del banc aporta aquest dilluns, en la represa del judici després d’uns dies sense sessions, un nou gràfic per mirar d’aclarir la forma d’actuar de l’entitat i els seus gestors, i deixar clar que hi havia la traçabilitat adequada i la diligència que establien les autoritats supervisores. Miquel ha deixat clar que usaria l’operativa de l’empresari Rafael Pallardó com a exemple. I ha anat fent pinzellades diverses, remarcant aspectes que ja han estat tractats fins ara. El bancari ha lamentat algunes apreciacions del ministeri públic, ha criticat «la mala fe» de l’INAF en alguns aspectes i ha retret la manca de perícia de la policia alhora de fer apunts comptables.

«No volíem fer determinades operatives, ja que això ens ajudava a facilitar el procés de diligència reforçada. No perquè associéssim compensació a blanqueig, perquè compensació no és blanqueig», ha afirmat Miquel davant el tribunal

Joan Pau Miquel ha començat la sessió recordant que els intercanvis, les operacions de caixa, no havien estat mai prohibides abans de la intervenció de BPA. Però, en canvi, s’hauria fet servir un comunicat tècnic que prohibia el trasllat de diner en efectiu per la frontera per part d’empleats del banc. «S’ha fet servir aquest comunicat per fer veure que estava prohibida una cosa que no ho estava. Hi ha mala fe de l’INAF quan se salta la primera frase del comunicat», que és el que explicita que ha de ser diner en efectiu. Els intercanvis no suposaven cap moviment per caixa, segons que ha recordat l’ex-CEO de BPA. «No implica transport de fons, no hi ha cap incompliment del comunicat 163, no hi ha captació de fons.»

Miquel ha explicat que els moviments que feia Pallardó no eren compensacions. «No feia cap compensació. I quan va provar de fer-ne, es va identificar l’operativa i se li va tallar». Ara bé, l’ex-CEO de BPA ha deixat clar que «compensació no és blanqueig» i, per tant, ha lamentat que Alfons Alberca intenti fer veure permanentment que compensar era blanquejar, quan el bancari ha remarcat que el que calia era controlar l’origen dels diners. Miquel també ha deixat clar que no es va tallar l’operativa de Pallardó quan va intentar fer compensacions perquè fos il·legal, sinó perquè «no volíem fer determinades operatives, ja que això ens ajudava a facilitar el procés de diligència reforçada. No perquè associéssim compensació a blanqueig, perquè compensació no és blanqueig», ha reiterat.

El principal processat en la causa general del ‘cas BPA’ ha remarcat que tots els moviments passaven pel compte de Pallardó i això facilitava el control. «Era una mesura de diligència molt adequada i convenient.» Alhora, ha recordat Joan Pau Miquel que totes les persones amb les quals va intercanviar diners l’empresari valencià «estaven identificats i no n’hi ha cap d’assegut aquí darrere», ha afirmat en relació amb els processats. El bancari ha remarcat també que hi havia «traçabilitat de tota aquesta operativa».

La policia i l’INAF

Miquel ha posat en relleu, també, que sempre va ser el banc qui va facilitar totes les transaccions als investigadors, perquè la policia, per exemple, no en va localitzar cap. Tampoc no hauria estat molt acurada l’anàlisi de la comptabilitat feta pels especialistes en delictes econòmics del servei d’ordre. «Segurament fan tasques molt encomiables en altres matèries», ha afirmat l’ex-CEO de BPA en relació a la policia, «però quadrant comptes no són uns cracs», ha deixat clar Miquel.

El bancari també ha insistit molt i molt en el fet de deixar clar que els intercanvis no suposaven cap operació per caixa i ha remarcat, tot i l’enuig del fiscal, que «el banc no intervé com a mandatari de res» quan dos clients ‘es passaven’ diners a Barcelona o on fos. Una altra cosa és que se’ls facilités informació, «com es feia en aquests casos i en molts d’altres». En aquest marc, Miquel no s’ha estalviat crítiques i més que això a l’INAF, tot qualificant de «deplorable» les respostes del regulador. «L’INAF fa un esforç interpretatiu que Déu n’hi do», ha lamentat Miquel, que ha explicat que «hi poden haver moltes maneres de registrar la realitat de l’operativa de Pallardó. Però la combinació de traspassos i caixa no existeix».

Comentaris (2)

Trending