El judici va quedar vist per sentència el 8 de novembre del 2023, després de gairebé dos anys i mig des de la primera jornada de vista oral, el 14 de juny del 2021, de forma més o menys seguida. Perquè l’intent d’iniciar la vista ja s’havia produït molt abans. Fins i tot quan la Seu de la Justícia actual no era ni operativa i es va començar a fer a la sala d’actes de Prada Casadet. Es jutjaven 25 empleats del banc -amb més o menys galons- per la causa que, de fet, va originar la intervenció de BPA i va portar Joan Pau Miquel pràcticament dos anys a la presó.
“Ha estat ajornada per la dificultat de la causa examinada, la gravetat i la complexitat de l’estudi dels delictes objecte de la mateixa i el volum de les presents actuacions”
Donant el judici vist per a sentència, el president de la sala, Enric Anglada, va comunicar que es preveia dictar resolució per al 31 d’octubre, encara que no es descartava del tot que pogués ser abans. Ben al contrari, però, els tempos han fet que tot plegat s’hagi dilatat i aquest migdia el magistrat ponent ha signat una providència en què s’informa que la notificació de la sentència inicialment prevista “ha estat ajornada per la dificultat de la causa examinada, la gravetat i la complexitat de l’estudi dels delictes objecte de la mateixa i el volum de les presents actuacions”, segons que s’ha comunicat des del Consell Superior de la Justícia.
El magistrat ponent del Tribunal de Corts, Enric Anglada, ha afegit en la providència comunicada aquest migdia a les parts intervinents, altres motius que han impossibilitat mantenir la previsió inicial, i és que pel bon funcionament del Tribunal de Corts els magistrats redactors de la sentència -juntament amb Anglada també hi ha Jacques Richiardi i Concepció Barón- també han de participar en la celebració d’altres judicis, donada la circumstància d’incompatibilitats d’altres magistrats per formar sala. D’aquesta manera, ara mateix la notificació de la sentència ha quedat fixada, ara per ara, per al 15 de juliol vinent, del 2025, a la 1 del migdia a la Sala Magna de la Seu de la Justícia.
La decisió està causant una sensació agredolça entre els processats, que veuen com el procés no hi ha manera d’acabar-lo. De fet, tenen la sensació que amb més de deu anys que farà quan rebin la primera sentència, ja hauran sofert una condemna anticipada. No són pocs els acusats que tenen béns embargats i notables dificultats per poder treballar i, per tant, poder refer i normalitzar les seves vides, que van quedar truncades per la nota del FinCEN del març del 2015.
D’aquí que sempre hi ha el dubte de no si es podia haver fet tot d’una altra manera més enllà del convenciment absolut i unànime que ningú de BPA va cometre aquells delictes que se’ls atribueixen. Per tant, s’espera una absolució. Però creuen que, en certa manera, veient com han anat les coses, se’ls hauria d’haver deslliurat molt abans de la càrrega que arrosseguen des de fa molt temps i es demanen si no hauria estat viable una altra manera de fer, un altre camí.