Als tretze processats els demana, a part de les penes de reclusió i la pecuniària, una inhabilitació de deu anys per poder treballar en el sector francès. I per aquells que no són andorrans, interessa una expulsió de 20 anys. “Com que estem fora de la lògica de l’ordenament, com que està fora de la normativa”, per activa o per passiva es considera que tots els gestors van delinquir perquè sabien o havien de saber que facilitant intercanvis obrien la porta al blanqueig.
Alberca no ha tingut ni la més mínima compassió amb aquells que al seu dia ja van insinuar que no hi havia prou control o que sospitaven que s’estava fent una cosa que no tocava. Com que amb més o menys intensitat, abans o després, van signar algun intercanvi o no van facilitar el tall de l’operativa, tots els inclou en el mateix sac. Això sí, en individualitzar les penes, a alguns els demana una mica menys de presó que als altres o els redueix les multes, que en aquests casos van d’un milió a sis milions d’euros. En dos casos, com que no es contempla l’agreujant d’habitualitat, la pena de reclusió sol·licitada es deixa en quatre anys.
El fiscal general, en el que es preveu la seva darrera jornada d’informe de conclusions, ha afirmat que els processats “no tenien una idea de prevenció, però perquè els era igual, perquè la política comercial era aquesta” i ha assegurat que “l’equilibri entre allò comercial i el compliment de la normativa estava totalment desfasat”. Per Alberca, “tots tenien claríssim” el que s’estava fent i d’una manera o altra van facilitar ‘matchs’ “amb clients que el senyor Pallardó no coneixia”. Per al màxim representant del ministeri públic, el comportament dels processats “supera la ignorància deliberada” i, per tant, “hi ha dol”.