Un segon gestor de BPA processat assegura que el fiscal va intentar arribar a un acord amb ell

L’advocat de dos dels acusats en la causa general del ‘cas BPA’ explica durant el judici que en un viatge a Madrid amb una comitiva judicial en el marc d’una comissió rogatòria Alberca l’hauria sondejat sobre la possibilitat de pactar una condemna lleu i per la via ràpida

El fiscal general, Alfons Alberca, intervenint en un acte.

Aquest cop la cosa no s’ha embolicat perquè el fiscal general, Alfons Alberca, ha decidit aguantar el cop. Sap que qualsevol nou incident en el marc del judici de la causa general del ‘cas BPA’ el pot deixar fora de joc. I si queda fora en la causa general és possible que per un efecte dominó s’hagi d’apartar de totes les derivades de BPA. Però el que és evident que un segon -i de retruc, un tercer- implicat en el cas ha denunciat durant la vista suposades maniobres com a mínim poc elegants de l’acusador públic.

Durant aquesta jornada de dimarts ha prestat declaració un gestor de molt llarga trajectòria bancària -gairebé quatre dècades entre Banca Cassany i BPA- i que havia ostentat diverses responsabilitats sempre en l’àrea comercial. En els darrers temps, i entre altres, va estar implicat en la gestió dels comptes dels accionistes del banc i, també, en la d’una societat que acabaria defraudant BPA i respecte del qual, paradoxalment, la Batllia ha acabat obrint una causa, una més, contra ex-responsables del banc intervingut.

El gestor en qüestió ha escoltat sense respondre les preguntes de la fiscalia i de l’acusació particular, la que representa el Govern. Poca feina li han donat les representacions lletrades de la resta de processats, que pràcticament no li han fet preguntes i, després, s’ha centrat en respondre les qüestions que li ha formulat el seu advocat defensor -molt centrades en el cas MundiEspectacles, la causa derivada oberta- i els aclariments que li ha anat demanant el tribunal.

El gestor processat ha deixat clar que els intercanvis de diner en efectiu “eren una pràctica super habitual, usada pels bancs de tota la plaça, i super controlada”

El gestor processat ha deixat clar que els intercanvis de diner en efectiu “eren una pràctica super habitual, usada pels bancs de tota la plaça, i super controlada”. A ell personalment, ha assegurat, aquesta pràctica no li convenia. Perquè si algun altre client feia ‘tractes’ amb algun dels seus, dels dipositants que tenia assignats, qualsevol intercanvi suposa deixa de tenir dipòsits.

Posteriorment s’ha referit, sempre seguint les preguntes formulades pel defensor, sobre el cas MundiEspectacles. Ha explicat que es tractava d’una societat que es dedicava a revendre entrades d’espectacles d’alt nivell -des de concerts d’artistes internacionals a tiquets per als Jocs Olímpics- a través de plataformes digitals que usaven una aplicació del banc, que era el plus que aportava BPA a l’empresa. De fet, ha explicat que el referidor de dita societat havia estat l’advocat i ex-cap de Govern Marc Forné. I que la societat era client fins llavors de Crèdit Andorrà.

De fet, quan BPA va decidir tallar l’operativa a MundiEspectacles -no pas per res lligat a blanqueig ni res d’això, sinó pel fet que VISA va alertar en dues ocasions diferents que aquesta societat no estava autoritzada a vendre entrades de les Olimpíades de Londres al 2012- “ells es van enfadar molt” i van acabar abandonant l’entitat per tornar a Crèdit Andorrà. No només això, BPA no va calcular prou bé les reserves dineràries a bloquejar per rescabalar eventuals retorns d’entrades i, al final, el banc en va sortir perjudicar i va arribar a querellar-se per frau contra la societat.

EL JUDICI RÀPID

En fi, històries que formen part també d’una altra causa. Resolt l’afer de MundiEspectacles, l’advocat defensor ha demanat al processat si era cert que havia rebutjat un oferiment del fiscal per ser jutjat per la via ràpida i, per tant, ser condemnat a una pena menor. Tant l’advocat com l’implicat han assegurat que es va refusar la proposta perquè “no acceptava la culpabilitat”. De fet, en diversos passatges de la seva declaració, el processat ha defensat no només la seva innocència sinó la de tots els seus companys, segur que tothom feia les tasques de control que, al seu nivell, tenien encomanades.

Un gestor de BPA processat acusa el fiscal general d’haver-lo pressionat

El president del tribunal, Enric Anglada, s’ha interessat per la proposta que el processat hauria rebut davant la sorpresa d’altres defenses i processats i amb certa atonia, però silenci total, del fiscal. L’acusat ha explicat que havia estat el seu advocat actual -perquè a l’inici del cas tenia un altre defensor- qui li havia traslladat l’oferiment del fiscal. I que no recordava la data, però que havia de ser al 2016 o 2017. Pensant ha deixat clar que va ser després d’haver estat processat perquè va ser just arran del processament que el seu advocat inicial el va deixar per suposada incompatibilitat.

En aquest punt, el president de sala ha demanat a l’advocat del processat si podia donar algun detall més. I el lletrat, que ha deixat clar que no estava aixecant el seu secret professional perquè tenia l’autorització dels clients -“només faltaria”- per revelar aquella circumstància, ha explicat que va ser durant un viatge a Madrid per assistir a realitzar unes diligències en el marc d’una comissió rogatòria internacional (CRI) vinculada a una altra de les derivades del ‘cas BPA’.

La proposta s’hauria fet, en aquest cas segons l’advocat del processat que ha declarat aquesta tarda, en els jardins de l’Audiència nacional espanyola

En aquell viatge, ha especificat l’advocat, si van desplaçar altres lletrats andorrans, la batlle instructora de la causa, Canòlic Mingorance llavors, i el fiscal general, Alfons Alberca. La proposta s’hauria fet, en aquest cas segons l’advocat del processat que ha declarat aquesta tarda, en els jardins de l’Audiència nacional espanyola.

El lletrat, que ha acabat precisant amb l’ajut de l’agenda d’un altre col·lega que res sabia de l’oferiment que el viatge va ser l’octubre del 2016, efectivament després que s’hagués dictat aute de processament i abans que la fiscalia exposés les seves peticions de pena, ha afirmat que la proposta va ser “molt genèrica” i només es va parlar de la possibilitat de resoldre la qüestió per als seus dos clients a través d’una ordenança penal que tots dos van desestimar. De fet, condemnar dos dels implicats hauria suposat dotar de més força l’acusació per anar contra la resta.

Alberca ha mostrat relativa sorpresa i ha anat prenent notes. Però a diferència de l’incident hagut la setmana passada amb un altre advocat, que juntament amb el seu client i processat van acusar el fiscal d’haver pressionat el gestor -encara que la naturalesa suposada de la cita hauria estat com en l’ocasió revelada avui mirar d’arribar a un pacte de condemna menor, però condemna al cap i a la fi-, en aquesta ocasió el màxim representant del ministeri públic no ha badat boca. Un altre incident potser no l’hauria permès Anglada i és possible que s’haguessin hagut d’adoptar mesures, que no vol dir que en els propers dies s’acabin adoptant. Però ara mateix no està sobre la taula.

MESOS DURS

El processat ha acabat la seva intervenció exposant al tribunal la seva situació personal. S’acaba de prejubilar després de trobar una feina temps després de sortir de BPA. El gestor ha explicat que els quatre mesos posteriors a l’esclat del ‘cas BPA’ “van ser els més durs de la seva vida” per desgavell i la pressió que hi havia i se’ls sotmetia. Però que encara seria pitjor veure publicats a ‘Diari d’Andorra’ a quatre dies del Nadal del 2016 els noms i cognoms dels 25 processats i les penes i multes que es demanaven a cadascun d’ells.

En aquest temps, malauradament ha passat per pèrdues de familiars propers i canvis en la seva situació conjugal. En major o menor mesura, el procés legal pel qual li ha tocat passar i passa encara ell haurien fet de catalitzador de tot plegat. Com a mínim, haurien contribuït a desenllaços poc agradables. Ha deixat clar que el ‘cas BPA’ “és una causa molt difícil d’entendre, encara ara”. I ha fet vots perquè la seva mare, ja molt gran, “pugui veure que declaren la meva innocència juntament amb la dels meus companys”.