Sectors de l’advocacia plantegen plantar-se pels reiterats intents d’abaixar el preu de les guàrdies

El Govern intenta per totes les vies rebaixar la minuta de les assistències d’ofici que fan uns lletrats que ja consideren que reben una compensació ridícula

La seu del col·legi d'advocats. ARXIU

Una part molt important del col·lectiu dels advocats està fart dels intents del Govern de reduir -“més encara”, matisen- la retribució que perceben per les guàrdies que fan, i que comporta que han de fer el seguiment del cas que els toca des que intervé la policia i fins al final del procés. Fins al punt que la junta del Col·legi d’Advocats, facultada pels col·legiats, ha tallat qualsevol negociació amb el Govern que comporti que, ni que sigui de manera col·lateral, la qüestió de les minutes es posi sobre la taula.

La tibantor ve de lluny però les darreres setmanes, i més en plena repercussió econòmica de la pandèmia, el soroll de sabres hauria tornat a aparèixer. Els responsables de l’administració, a més, van posar sobre la taula el fet que Govern ofereix de forma gratuïta per als interessats, per a la ciutadania, un servei de mediació que cada vegada té una cua d’espera més llarga. Parelles que es volen separar, antigues parelles amb problemes en relació amb la custòdia dels fills… Ciutadans que en no poques ocasions acudeixen al despatx d’un advocat i acaben apuntant-se a la mediació familiar gratuïta.

Sobre la taula hi ha la reactivació del reglament que ha de garantir una assistència lletrada per a casos de violència de gènere, alhora que també en relació a tràfic d’éssers humans. La qüestió ve lluny, d’abans de l’esclat de la crisi sanitària, però ara el Govern ja no la vol demorar gaire més

La qüestió va ser debatuda en la darrera assemblea del Col·legi d’Advocats amb no poca tensió i malestar per part dels col·legiats. La junta ha parat hores d’ara qualssevol conversa en aquest sentit amb el Govern. Però són els lletrats, sobretot aquells que tenen més activitat -hores d’ara està al torn de guàrdies i oficis és voluntari-, els que treuen foc pels queixals. Des del 2014 que no veuen incrementar ni cinc cèntims d’euro les tarifes. Cobren, asseguren fonts jurídiques, 300 euros per cas. Duri el que duri. Si és molt complexe el cas i l’administració ho reconeix, s’abonen 300 euros extra.

Sobre la taula hi ha la reactivació del reglament que ha de garantir una assistència lletrada per a casos de violència de gènere, alhora que també en relació a tràfic d’éssers humans. La qüestió ve lluny, d’abans de l’esclat de la crisi sanitària, però ara el Govern ja no la vol demorar més. Quan al seu dia es va plantejar al Col·legi d’Advocats, l’executiu va venir a assegurar als lletrats que podrien augmentar el nombre d’actuacions a fer, és a dir, que tindrien més feina. Com a contrapartida, però, se’ls demanava una rebaixa dels emoluments que cobren.

Ni llavors ni ara no hi estan d’acord. Els advocats s’hi oposen. I malgrat que el ministeri de Justícia i Interior continua treballant en la regulació que es pretén, els lletrats tenen clar que no entraran en cap conversa negociadora si la premissa és que cal rebaixar les minutes. D’aquí que fins i tot alguns sectors de l’advocacia s’hagin plantejat dur a terme alguna acció de protesta. No obstant, també ho han reconegut les mateixes fonts, és difícil que qualsevol iniciativa acabi quallant, per molt que l’enuig és força generalitzat i, sobretot, molt evident.