Els saigs ocupen més de quaranta persones en cinc anys

Els executors privats de resolucions judicials estan a l’expectativa de saber com acaba la modificació de la llei que els regula i de conèixer quants dossiers de més poden arribar a haver de gestionar

Lourdes Alonso, Goretti López i Xavier Granyó.
Lourdes Alonso, Goretti López i Xavier Granyó. ARXIU

En cinc anys, els tres despatxos de saigs que hi ha actualment operatius a partir de la consagració de la llei actualment vigent, ocupen poc més de quaranta persones, una xifra que se els l’haguessin dit quan es va aprovar la normativa que ara es preveu modificar poc s’ho haurien pensat. Hores d’ara els executors privats de resolucions judicials estan a l’expectativa de saber com acabarà acordant el Consell General la modificació legislativa en curs i, després, pendents de quants dossiers més podran a haver de gestionar.

Actualment estan treballant en expedients a partir del 2014, dos anys abans que comencessin a ser operatius, el maig del 2016. Si el projecte de llei aprovat pel Govern avança sense massa canvis, la previsió és que una vegada acordada la modificació pel poder legislatiu i aquella sigui vigent, qualsevol expedient de naturalesa civil i administrativa que estigui encallat a la Seu de la Justícia i que estigui formalment en fase d’execució podrà ser abordat pels saigs. “Però no sabem si són mil, cinc mil o deu mil”, expliquen fonts de la Cambra dels Saigs, que aglutina els tres executors.

“S’ha notat una disminució de la feina, amb la qual cosa fins que no es normalitzi el ritme”, i això vol dir que l’activitat econòmica agafi una velocitat més estable que la que ha portat la irrupció de la pandèmia i no s’estiguin ja gestionant els dossiers antics, no es podrà acabar d’afinar tot plegat

Hores d’ara, asseguren aquestes fonts, les plantilles -una vintena de persones al despatx Granyó, una dotzena al López i una desena a l’Alonso- estan dimensionades per assumir la feina que s’està fent i, de moment, també per poder absorbir la que s’espera que vingui. En funció dels dossiers que es vagin desenterrant caldrà fer de més o de menys. “Veurem que dóna”, indiquen les fonts, que asseguren que durant el 2021 l’activitat s’ha frenat respecte del 2020.

“S’ha notat una disminució de la feina, amb la qual cosa fins que no es normalitzi el ritme”, i això vol dir que l’activitat econòmica agafi una velocitat més estable que la que ha portat la irrupció de la pandèmia i no s’estiguin ja gestionant els dossiers antics, no es podrà acabar d’afinar tot plegat. La modificació legislativa aprovada aquest dimecres pel consell de ministres crea, si s’acaba aprovant, la figura del nunci, un notificador de qualsevol acte que facin els saigs. Serà més personal que haurà d’assumir o bé la cambra o bé cada despatx. S’ha d’acabar de resoldre.

El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, durant la compareixença.

Relacionat

Els saigs podran executar tots els expedients civils i administratius encallats a la Batllia

En tot cas, els saigs sí que estan convençuts que el fet que els canvis normatius previstos facin als executors privats competents per poder executar tots els expedients que hi ha encallats a la Batllia hauria, a mig termini, de permetre assolir aquell objectiu de posar la Justícia al dia i aconseguir que les decisions judicials realment acaben sent efectives i s’executen a la pràctica. Tot el que no sigui això, en el fons, acaba per no ser Justícia efectiva i, en conseqüència, hi ha quelcom que no rutlla.

Fan falta més saigs? “És una qüestió que l’hem tractat a la Cambra i de moment la feina es pot assumir. Però serem els primers interessats en comunicar qualsevol necessitat al ministeri -que agafarà si s’aprova la modificació de llei més atribucions en matèria disciplinària- com al seu dia van fer els notaris”, indiquen les fonts. Per ara, la previsió no és que s’hagin de seleccionar i formar més executors privats a curt termini.

Comentaris (9)

Trending