El representant legal del SAAS durant la vista ha aprofitat el seu torn d’intervenció per trencar una llança en favor de la institució després que durant moltes fases del judici s’evidenciés, aparentment, que almenys al 2005 tot plegat era un desgavell. De fet, una mica aquest era l’escenari que ha traçat la defensa del processat per intentar embolicar-ho tot i així aconseguir el que pretén i manté la defensa: l’absolució. De fet, i en això coincideix la representació lletrada del SAAS, el comportament del metge, ni en el pitjor dels casos, no es podria considerar de rellevància penal. I hauria calgut buscar una resposta més aviat per la via civil o administrativa.
El SAAS ha hagut de posar el crit al cel, en certa manera, i deixar clar que “moltes vegades fins que no et trobes en un problema no en tens constància”, per desmentir d’alguna manera afirmacions com les pronunciades pels pèrits convocats per la defensa del processat, que van arribar a dir que tot plegat, el fet que durant sis anys no s’hagués pogut advertir que una pacient ingressada al centre hospitalari patia d’hepatitis C, responia a un “error sistèmic producte de l’organització de la institució”.
El representant legal del SAAS ha afirmat que ni de bon tros hi havia una mala organització. En tot cas, que el 2005 hi havia els mitjans que hi havia i que distaven molt de la història clínica compartida actual, que permet a tots els facultatius tenir accés de l’historial de qualsevol pacient. De fet, la clau de volta del judici és saber si el pneumòleg va tenir accés o no als resultats d’una analítica que evidenciaven que la dona que havia acudit a l’hospital per una pneumònia haguda el 2005 patia hepatitis. Sis anys més tard i sense que ningú l’avisés mai abans aquella hepatitis va derivar en una cirrosi mortal.
ACUSACIÓ
La fiscalia -que ha arribat a qüestionar en alguns moments la versió contradictòria d’alguns dels testimonis respecte d’allò declarat per les mateixes persones durant la instrucció- i especialment l’acusació particular que exerceix la família de la difunta han deixat clar durant la vista i les conclusions d’aquest divendres que el metge va rebre una comunicació en què ja s’albirava el positiu d’hepatitis i que el pneumòleg no va fer res al respecte. Les acusacions demanen entre dos anys -el ministeri públic- i sis anys -la família- d’inhabilitació professional més enllà de quinze i 24 mesos de presó condicional. Els familiars també reclamen una indemnització de prop de 250.000 euros.
La defensa de l’acusat, un pneumòleg que fa alguns anys ja va ser apartat de la professió en ser condemnat per tocaments a pacients, en demana l’absolució en considerar, d’entrada, que d’haver comès alguna anomalia, aquesta no tindria rellevància penal. Però és que, a més a més, el metge processat manté que ell no va rebre el resultat de l’analítica i, per tant, no va poder ignorar de manera deliberada el positiu. Alhora, ha recordat durant la vista, tant la metgessa que va actuar de guàrdia com els responsables mèdics del laboratori haurien validat els resultats i no van encendre cap alarma.
Durant la vista, i tot i repartir estopa a alguns col·legues -de fet, alguns dels testimonis també van contribuir a embolicar la troca-, el metge acusat i la seva defensa han evitat insinuar allò que havien demanat durant la instrucció: que es processin la internista que va atendre de guàrdia el 2005 la dona que moriria sis anys més tarda i el responsable del servei de laboratori analític. Aquest divendres, la defensa del pneumòleg acusat ha recordat que els dos col·legues que a parer seu també haurien pogut tenir responsabilitat no han estat mai processats i, han matisat, tampoc ho haurien d’haver estat.
Comentaris (2)