Redueixen a cinc anys l’expulsió posterior als tres anys de presó per a l’atracador de la benzinera

La sala penal del Tribunal Superior ha confirmat la pena principal de reclusió per al jove que el 3 de març de l’any passat es va presentar a una gasolinera d’Encamp esgrimint un ganivet de cuina de 21,5 centímetres de fulla

El presumpte atracador d'Encamp

La pena de presó ferma no canvia: tres anys. Això sí, en lloc d’estar expulsat posteriorment deu anys només n’haurà de fer cinc. És la modificació que ha acordat la sala penal del Tribunal Superior en relació amb el jove que el 3 de març de l’any passat va atracar en una gasolinera d’Encamp. S’ha estimat parcialment el seu recurs. Però només quant a l’expulsió que haurà de complir després dels tres anys ferms. Si no respectés dita expulsió, hauria de fer dos anys més de reclusió.

I és que el Tribunal Superior ha confirmat els cinc anys de presó per l’atracament que va protagonitzar el jove esgrimint un ganivet de cuina de 21,5 centímetres de fulla. Això sí, com ja va decidir el Tribunal de Corts, dels cinc anys de reclusió només tres són ferms i els altres dos són bescanviables per l’expulsió. Inicialment Corts va imposar deu anys d’expulsió i aquest termini ha estat rebaixat a cinc per la sala penal del Superior. 

L’atracador de la gasolinera d’Encamp s’aferra a què no hi va haver perill per demanar menys pena

Per la resta de pronunciaments de la resolució tot es manté igual. I en cap cas s’ha donat lloc a les pretensions de la defensa, que volia que el jove només hagués de complir el que ja porta fet. I és que el jove i la seva defensa mantenen que malgrat portar el ganivet de cuina de grans dimensions, en cap cas va suposar un perill per als empleats de la gasolinera que va atracar.

Però la sala penal del Superior creu que sí que va causar risc per als dependents de l’estació de servei i manté, fil per randa, la condemna dictada en primera instància. Fins i tot considera que el seu arrelament al Principat és molt minso, tenint-hi només els pares i un germà i havent-hi fet molt poca vida. Per això considera justificada la mesura d’expulsió per la qual es bescanvien els dos anys últims de presó dictada.

La defensa havia sol·licitat que no s’expulsés al jove una vegada complerta la pena de reclusió perquè es considerava que la seva integració social i control emocional i vital era millor al costat dels seus progenitors. Però no ho considera així el Superior que, això sí, accedeix a rebaixa el temps d’expulsió, passant de deu anys a cinc perquè, considera la sentència, es troba que és un període molt més proporcional.