Malauradament, per a l’empresari, editor de premsa i diputat mexicà com a integrant del PRI, la decisió arriba tard. Capdevielle va morir el mes d’agost passat als 66 anys, en plena lluita amb la Justícia andorrana perquè s’aclarís que no hi havia res de res del que es diu sobre la seva activitat. L’empresari havia estat en més d’una ocasió al Principat per comparèixer davant els tribunals andorrans, que no és la primera vegada que arran de derivades del ‘cas BPA’ reben severes tibades d’orella del Constitucional. En aquesta ocasió, la incoació de les diligències prèvies va ser contra un client de BPA per unes actuacions bancàries suposadament irregulars, el 23 de juliol del 2015, i es va ampliar aquesta incoació a Masson i Capdevielle.
Ja amb anterioritat i en la mateixa causa, el Constitucional havia decretat que hi havia vulneració del dret a un procés de durada raonable i va instar els tribunals a accelerar el cas. Però ni així. Amb la qual cosa fins i tot la fiscalia assegura en la present causa que “no s’oposa a l’estimació parcial de la vulneració del dret a un judici de durada raonable respecte d’aquest recurs”. Parcial perquè el ministeri públic troba que com que ja s’havia advertit amb anterioritat de la situació, ara només s’ha de reconèixer des del 2022 cap aquí, quan la Batllia va continuar sense fer res malgrat les decisions del Constitucional.
ARGUMENTACIÓ
La sentència recentment dictada recorda que “el recurrent en empara ha instat a la Batllia per tal que es pronunciï respecte de la petició de sobreseïment i d’aixecament de les mesures cautelars, a la vegada que no existeixen dades per apreciar una eventual complexitat de l’afer, però que, en tot cas, no justificarien l’absència d’una conclusió de les diligències prèvies passats més de nou anys”. En efecte, exposa la resolució del Tribunal Constitucional, l’article 40 del Codi de procediment penal exigeix al batlle instructor que tramiti les diligències de forma abreujada, precisa i amb celeritat i aquestes exigències no s’han complert en aquest cas. “D’això que s’ha exposat, es pot concloure que l’activitat del recurrent ha estat proactiva respecte del dictat d’una resolució que posi fi, en un sentit o en un altre, a les diligències prèvies, però el tribunal d’instrucció no ha donat resposta a aquesta qüestió després de més de nou anys de tramitació, sense que existeixi cap justificació, derivada de la complexitat processal o objectiva, que ho fonamenti”.
“Com va succeir en el cas de la nostra sentència del 20 de setembre del 2023 (causa 2023-39-RE) també concorre un paràmetre a tenir especialment en compte. Els comptes corrents embargats del recurrent es mantenen subjectes a la trava durant més de nou anys, sense que se n’obtingui cap rendiment econòmic”
Per aquest motiu, es reconeix la vulneració de la durada raonable i “és procedent fixar un termini de tres mesos per tal que la secció d’instrucció especialitzada 1 de la Batllia resolgui la petició de sobreseïment de les actuacions i l’aixecament de les mesures adoptades de bloqueig, de control i d’embargament dels comptes bancaris. Aquest termini només podrà ser prorrogat per tres mesos més, en el cas que la Batllia dicti una resolució que fonamenti degudament la necessitat de la pròrroga”. El TC recorda que els recurrents també li demanen que es reconegui que s’ha produït un perjudici econòmic “atès que els seus comptes estan embargats des del 2015”.
“És clar que l’estimació del recurs d’empara comporta, de conformitat amb l’article 92.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, una indemnització a determinar per la jurisdicció ordinària”, manté d’entrada l’Alt tribunal. Però va més enllà. “Com va succeir en el cas de la nostra sentència del 20 de setembre del 2023 (causa 2023-39-RE) també concorre un paràmetre a tenir especialment en compte. Els comptes corrents embargats del recurrent es mantenen subjectes a la trava durant més de nou anys, sense que se n’obtingui cap rendiment econòmic.”“Per tant, la durada no raonable i excessiva del procés penal afecta als drets fonamentals a la jurisdicció i al procés degut de la part que demana l’empara, i alhora produeix evidents perjudicis econòmics; extrem que haurà de ser tingut en compte per la jurisdicció ordinària en el moment de fixar la indemnització.”
Comentaris (3)