Això vol dir que s’han confirmat els tres anys de presó condicional que va acordar el Tribunal de Corts i que corresponia a la petició feta pel fiscal, que vist el pas dels anys va deixar sense efecte la sol·licitud de reclusió ferma i, sobretot, que es comissen tots els habitatges en favor de l’Estat andorrà. Els immobles els va anar adquirint el principal dels acusats la dècada de 1980 i 1990. Especialment a la Massana -on mantenia relació i tractes amb un important promotor andorrà- I és el que la fiscalia considera que va ser producte dels diners obtinguts per l’empresari aragonès i alhora resident al Perú pel suposat narcotràfic de droga.
I és que l’existència d’aquest home es va acabar descobrint per les autoritats andorranes arran d’un tràmit comunal banal vinculat a unes informacions que van aparèixer de la seva condemna a Espanya, a principi dels anys 2000, en ser detingut a l’aeroport de Barajas carregat de cocaïna adherida al cos. Havia arribat a Madrid procedent de Santiago de Xile. Aquella condemna espanyola va portar els investigadors andorrans a concloure que els habitatges adquirits al Principat -i els rendiments posteriors producte de tota la gestió que en van fer les parelles o exparelles, les dues conjuntament, mentre l’home estava empresonat- eren producte del blanqueig de diners del narcotràfic.
En les dues vistes celebrades gairebé dues dècades després de l’inici de la instrucció de la causa, l’home va assegurar que el transport de cocaïna havia estat una cosa puntual i va mantenir que els diners invertits a Andorra eren producte de la venda d’un terreny que s’havia revaloritzat molt i del qual era propietari a Saragossa. També de la seva activitat immobiliària ja fos a l’Amèrica Llatina, a Rússia o a Londres. L’ara condemnat en ferm va declarar-se obertament objector fiscal però va assegurar que de cap de les maneres era narcotraficant.
Amb tot, la versió donada per l’home, amb el reforç de les manifestacions fetes per les dues dones, no ha estat creguda pels tribunals andorrans i a excepció que no hi hagi algun element que permeti elevar el cas al Tribunal Constitucional i que aquest anul·li les resolucions de les jurisdiccions ordinàries, la decisió notificada aquest dimecres esdevindrà totalment ferma. De fet, contra la resolució en concret, de forma explícita no s’hi pot recórrer en contra.