I és que la dona no només cuidava un home d’edat avançada sinó que, a més a més, aquesta persona que tenia al seu càrrec, pateix notables limitacions de mobilitat. Per tot plegat, la Batllia va condemnar per la via ràpida a la dona -que va tenir l’ajut de la seva parella, també resident a la capital de l’Alt Urgell a l’hora de vendre una peça del Rolex sostret- per un delicte major de furt però, a més, qualificat. Per una doble motivació; per l’abús de confiança i per raó de vulnerabilitat de la víctima.
És clar que la dona pretenia fer veure que el rellotge se l’havia trobat pel carrer i no sabia en cap cas que era propietat de l’home de qui estava al càrrec. Evidentment, l’excusa no va colar al responsable judicial. I és que, entre altres coses, els dos condemnats finalment, es van presentar dilluns voluntàriament al despatx central de la policia a excusar-se. Pensaven que el propietari del rellotge podia presentar denúncia. De fet, no és que pogués. És que ja l’havia formalitzada i la policia es va quedar la parella detinguda. Una, que gaudia del règim laboral de fronterera, és a la presó hores d’ara i l’altre, que no tenia vinculació de feina directa al Principat, n’ha estat expulsat.
Comentaris