Segons que ha pogut saber l’Altaveu, la querella criminal es va interposar el novembre de l’any passat i recentment ha estat admesa a tràmit i s’han començat a fer les primeres diligències d’investigació. Els set querellants, tots, van arribar a Andorra a través de processos d’inversió estrangera i més enllà d’alguna relació familiar en algun cas, els uneix el fet que en traslladar-se al país tots es van posar en mans del despatx d’Augé perquè els gestionés l’aterratge al Principat i tot de qüestions fiscals i legals associades.
Als querellants els uneix el fet que en traslladar-se al país tots es van posar en mans del despatx d’Augé perquè els gestionés l’aterratge al Principat i tot de qüestions fiscals i legals associades al procés d’inversió estrangera
Com a suposats bons clients que eren, l’advocat els va oferir la possibilitat de participar d’una societat que promovia un projecte urbanístic a Escaldes que havia d’abocar uns rendiments econòmics altíssims, amb una rendibilitat del 80% del capital en poc temps segons que establia el pla de viabilitat que se’ls va fer arribar. Havia de ser un dels projectes immobiliaris “més ambiciosos de l’Andorra del nou mil·lenni”. S’havia de posar en marxa entre finals del 2017 i principis del 2018. I tot plegat s’havia de desenvolupar en 36 mesos, sempre segons la querella que ja està tramitant la Batllia.
La suposada credibilitat de l’advocat, el ser el seu home de confiança al Principat o el fet que es tracta del gran valedor a la CEA de la ‘Marca Andorra’ va acabar fent que cinc dels querellants accedissin durant el 2017 a dur a terme la inversió en la societat que tenia com a objecte -i té de fet- la construcció, promoció i administració de béns propis. El projecte ja el remenava des de molt temps abans i tot semblava imminent segons que els explicava Augé. Més tard, i quan els dubtes ja eren més evidents però la suposada manca d’informació feia pensar que tot podria anar endavant, van entrar a la societat dos querellants més.
A través de la compravenda d’accions, l’ampliació de capital o la prima d’un préstec a la pròpia societat, els querellants haurien aportat fins a 2.846.000 euros. Certament algunes de les injeccions dineràries es van fer quan els dubtes ja començaven a intuir-se. Però esdevenien necessàries per sostenir el projecte i no arriscar-se a perdre-hi més encara. Amb tot, el projecte es va anar dilatant i Augé va començar a donar excuses o explicacions suposadament vagues que van fer posar la mosca rere l’orella als seus clients i llavors socis.
DUBTES, DIFICULTATS
Socis del propi advocat perquè l’ara querellat era llavors el president del consell d’administració de la societat. I, alhora, a través del seu hòlding global de consultoria prestava a la mateixa societat serveis comptables, jurídics o immobiliaris. Tot en un. A més, segons que es descriu en la querella, els ara querellants acabarien descobrint que havien accedit a la societat gràcies a la compra d’accions d’una segona societat accionista l’administrador únic de la qual era el propi Augé. L’entramat començava a ser suposadament important.
Els ara querellants acabarien descobrint que havien accedit a la societat gràcies a la compra d’accions d’una segona societat accionista l’administrador únic de la qual era el propi Augé; la suposada ocultació d’informació hauria estat una constant
Tot i que els ara querellants van accedir al consell d’administració, denuncien que mai van rebre informació clara i transparent. Fins i tot quan van saber, ja ben entrat el 2019, que hi havia una sentència ferma que anul·lava el pla parcial on s’havia de desenvolupar el projecte -de fet, s’acabarien fent obres-, ni tan sols se’ls va facilitar la resolució del Tribunal Superior. Mai no havien estat informats, asseguren els querellats, que un tercer havia impugnat l’aprovació del pla parcial que el comú d’Escaldes havia fet el 2014.
Tampoc suposadament mai no van saber que hi havia una altra acció legal contra la societat que acabaria comportant que la promotora del projecte hagués de satisfer pràcticament 300.000 euros més atesa la condemna. De fet, alguns dels socis de la promotora, que n’hi ha més a banda dels querellants, haurien apartat Augé de la presidència del consell d’administració. Amb tot, mantenen els querellats, aquell projecte ambiciós pel qual es van decidir a invertir ni ha estat ni és ni serà tal, per la qual cosa se senten enganyats.
I és en base a aquest suposat engany, presumptament basat en ocultació d’informació o detalls que ja eren sabuts en el moment de proposar l’operació però que suposadament no era rellevant ni la societat i els seus responsables o representants no tenien l’obligació de facilitar, que s’articula la querella admesa. De fet, per aquests mateixos fets també hauria intervingut el Col·legi d’Advocats, que ja hauria sancionat Pere Augé. Això sí, el jurista hauria portat la multa als tribunals en no estar-hi en cap cas d’acord i en defensar que ell va actuar degudament en tot moment.