Miquel exposa a la querella, sobretot, la trobada i les trucades i missatges de text que va rebre el maig del 2014 per part de l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, l’inspector Celestino Barroso, i les dues cites que mantindria, enmig de molta tensió, el mes següent, a l’hotel Villamagna de Madrid amb qui deia dir-se Fèlix Rodríguez i va resultar ser, en nom de l’Estat espanyol, el comissari Marcelino Martín Blas. Ells dos serien els qui directament van exercir els delictes més flagrants i greus contra Joan Pau Miquel, que recorda en l’escrit que a partir d’una trama que va acabar amb l’engany d’autoritats americanes es va passar gairebé dos anys empresonat a Andorra.
Joan Pau Miquel acusa els querellats -Fernández Díaz, Martínez, Cosidó, Pino, Villarejo, Martín Blas, Díez, Barroso i Esteban- de ser una organització criminal que hauria proferit amenaces condicionals, detencions il·legals, falsedats de funcionari en documents oficial, malversació de cabals públics i fals testimoni en compareixença parlamentària
Barroso i Martín Blas són dos dels querellats. L’acció penal de Joan Pau Miquel, que va intentar adherir-se a una causa contra el també comissari retirat José Manuel Villarejo per denunciar les maniobres de què havia estat víctima ell personalment i de retruc BPA i Banco Madrid, es dirigeix contra més persona. Villarejo n’és la tercera. I de comandaments policials també cal tenir en compte el director (polític) de la policia del moment, Ignacio Cosidó, i el director adjunt operatiu, Eugenio Pino. La nòmina de policies es completa amb Bonifacio Díez i Pedro Esteban, comissari de policia i responsable d’informació de Catalunya.També hi ha dos alts càrrecs polítics querellats. L’ex-ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz i el seu número dos, el secretari d’Estat de Seguretat de l’època Francisco Martínez. Tots dos estan sent investigats per la Batllia.
El catàleg de delictes que s’imputa a la trama político-policial és exhaustiva i de moltíssima gravetat. Com els fets que es narren, que han estat profundament difosos per moltíssims mitjans de comunicació. De fet, i en part, la querella se sustenta en les múltiples proves documentals i sonores que han acabat traient a la llum els mitjans de comunicació espanyols i algun d’andorrà. Joan Pau Miquel acusa els querellats de ser una organització criminal que hauria proferit amenaces condicionals, detencions il·legals, falsedats de funcionari en documents oficial, malversació de cabals públics i fals testimoni en compareixença parlamentària, com la que suposadament hauria comès Jorge Fernández tot assegurant que no coneixia de res Villarejo quan les gravacions difoses han permès saber que més d’una i de dues reunions havien mantingut ministre i policia. En tot cas, així detalladament es descriu també a la concreta i fonamentada querella interposada a l’Audiència espanyola.
I és que el querellant, en aquest cas l’ex-CEO de BPA i Banco Madrid, recorda que l’organisme jurisdiccional davant el qual s’ha impulsat l’acció perquè es posi en marxa des de zero una investigació contra la trama que volent anar contra l’independentisme català es va acabar carregant els dos bancs amb falsedats i coaccions entre altres es competent per analitzar tot el que es descriu en la querella amb independència que hi hagi una causa oberta a Andorra. I és que es recorda que la major part dels fets van succeir en territori espanyol i que tots els implicats són ciutadans espanyols amb càrrecs de funcionari o equivalent.
“El dany ocasionat a totes aquestes persones ja és irreparable i incalculable en termes personals, professionals i econòmics”. Però que “la immoralitat d'aquesta actuació delictiva és tanta que requereix una resposta contundent de la jurisdicció penal espanyola”, resa la querella
Miquel reclama que s’interrogui a tots els querellants i aporta tot un seguit de proves documentals que demostren allò que detalla en la querella i que, en conclusió, i manllevant unes manifestacions de Villarejo, tenien com a base una creença i un objectiu. “Creiem que la BPA ens ocultava informació sobre els Pujol; ens vam posar en contacte amb els nostres col·legues d’intel·ligència americans i amb el FinCEN i els vam enviar informes plens de mentides; dèiem que l'entitat facilitava blanqueig de capitals a clients veneçolans i russos, els vam acollonir, i van actuar”.
A partir d’aquí, la querella sosté que “per obtenir proves contra els líders independentistes catalans, els càrrecs polítics i policials querellats no van dubtar a destruir dues entitats bancàries tan solvents com eren el 2015 BPA i Banco Madrid, a perjudicar patrimonialment els seus accionistes, milers de clients i els seus centenars de treballadors, a imputar amb falsedats a la majoria dels seus directius (que mai més no podran tornar a treballar al sector) i a provocar que Joan Pau Miquel perdés la seva llibertat durant pràcticament dos anys de la seva vida”. I s’acaba concloent que “el dany ocasionat a totes aquestes persones ja és irreparable i incalculable en termes personals, professionals i econòmics”. Però que “la immoralitat d'aquesta actuació delictiva és tanta que requereix una resposta contundent de la jurisdicció penal espanyola”.