Per mirar d’aclarir una mica més totes les maniobres presumptament il·legals dutes a terme per Espanya i Andorra, s’acaba de tramitar una querella criminal contra la batlle que va avalar la xuclada de dades de Banco Madrid quan ja s’estava fent. En efecte, vist que durant dos anys s’ha estat marejant els propietaris fins a la seva nacionalització de Banca Privada d’Andorra (BPA), que pretenien poder accedir al contingut de la comissió rogatòria (CRI) que Espanya va emetre el 24 de març del 2015 i no han pogut de cap manera, al final s'han activat altres mecanismes.
I és que la CRI -en un dels episodis més escandalosos de tot el procés que ha envoltat la intervenció forçada de BPA- va arribar a Andorra quan a l’ambaixada espanyola de Prat de la Creu ja s’hi havien portat sense cap mena d’ordre judicial i sense seguir cap procediment legalment establert en els mecanismes de cooperació entre dos estats, i que sempre ha estat negada per la Justícia andorrana, ara l’antic accionista majoritari de BPA, Higini Cierco, ha interposat una querella criminal per presumpta prevaricació judicial contra la llavors batlle, ara magistrada del Tribunal de Corts, Canòlic Mingorance.
Mingorance va validar sense temps a analitzar res i menys encara a assegurar-se de quin era del contingut que hi havia en els discs durs que ja amb anterioritat havien preparat informàtics de BPA a petició de policies espanyols tot allò que la fiscalia anticorrupció espanyola va sol·licitar per la via d’extrema urgència quan oficiosament estava tot acordat. Les autoritats espanyoles volien les dades dels clients de Banco Madrid i de BPA. I tot i els dubtes que va plantejar el gabinet jurídic del banc andorrà, que ja estava intervingut llavors, tot plegat, com remarca la querella interposada, es va fer amb la més absoluta “deixadesa” i amb molts “punts foscos”.
Les revelacions que han anat apareixent les darreres setmanes donen més força a tot plegat. Hi havia interès polític, policial, en obtenir les dades bancàries i s’hauria fet de qualsevol manera. I, suposadament, amb l’aval judicial que, aparentment, va encobrir un conjunt d’il·legalitats a partir de la comissió suposada, segons ressalta la querella, de possibles altres delictes que, com a mínim, hauria pogut cometre Mingorance. O això és el que denuncia la querella, que exigeix l’interrogatori dels informàtics que es van reunir amb Celestino Barrosso i dos agents del cos nacional de la policia espanyola.
Per mirar d’aclarir què va passar també se sol·licita, per exemple, que més enllà d’interrogar la batlle, es demani declarar en seu judicial als tres experts bancaris que al seu dia -i almenys en el primer estadi de la intervenció de BPA- van actuar com a administradors del banc per ordre de l’INAF. I que estaven al corrent de l’actuació policial-judicial exigida per Espanya a través d’un intercanvi de correus electrònics. Fins al punt que els administradors de BPA el que sí que van exigir que la informació, les dades que es lliuressin, es limitessin als clients de Banco Madrid. Ara, tot això ho haurien d'explicar davant els tribunals als quals s'ha demanat, a través de la interposició de la querella, que investiguin aquest moment fosc del 'cas BPA'.
Comentaris (12)