Quatre mesos ferms per al ‘pres nocturn’ que causava incidents constants en arribar a la Comella

L’últim altercat, aquest dimarts al vespre accidentant-se per enèsima vegada circulant begut amb patinet, li ha valgut la primera condemna integral en temps, perquè sempre gaudia d’arrestos nocturns o semillibertats

Una imatge del centre penitenciari.

El resident de 46 anys que va ser detingut dimarts al vespre després d’accidentar-se conduint un patinet pel carrer Prada Motxilla a l’altura del Lycée i anant begut com sol anar tot sovint haurà de complir ara quatre mesos de presó ferma. És el primer cop des de fa molt temps que ha de fer una reclusió integral, perquè tot i els molts incidents protagonitzats, gairebé sempre lligats a una aparent addicció a l’alcohol, només se li havien imposat arrestos nocturns o semillibertats. Ara la cosa ha canviat. Fins al punt que els propis carcellers ho han celebrat.

Perquè s’havia convertit els darrers mesos -però massa mesos ja- en un problema greu per la gestió nocturna del centre penitenciari. En haver d’anar a dormir a la Comella, i, per tant, entrar i sortir cada dia, representava una complexitat molt elevada per als agents, als quals tot sovint increpava i s’hi encarava, havent arribat a fer malbé alguna cel·la i tot. El més habitual era que arribés al centre begut o que, directament, ni tan sols s’hi presentés i hagués de ser la policia l’encarregada d’anar-lo a cercar i portar-lo a la Comella.

El reincident que reincideix en la reincidència (o el patinador permanentment borratxo)

Probablement hauria sigut el cas d’aquest dimarts si no s’hagués accidentat abans i s’haguessin hagut d’activar els equips d’emergència. Es va presentar una patrulla i en reconèixer l’accidentat no va caldre massa fer la prova de l’alcohol. Era evident que l’home anava amb el patinet sota els efectes de la beguda. Per protocol tocava fer l’alcoholèmia i s’hi va oposar. S’hi va negar i va plantar cara als policies, injuriant-los. En fi, que se li van ‘apuntar’ uns quants delictes més.

L’intern que no hi ha manera d’adreçar

I després de moltes anades i vingudes, finalment la Batllia ha acabat condemnant l’home a presó ferma. Perquè era habitual fins ara anar-li ampliant el termini de semillibertat. Però amb això l’únic que s’aconseguia era anar incrementant el malestar entre els vigilants penitenciaris, que havien de torejar amb aquest home. Ara tots plegats esperen que la situació pugui canviar. I que l’estada a la presó li serveixi per fer un primer intent seriós de deshabituació a la beguda.