Això és el que li ha passat a una parella que el mes d’abril del 2022 van veure néixer la seva filla per gestació subrogada al Canadà. Temps després van intentar que la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) els atorgués la prestació econòmica per maternitat i paternitat. És a dir, que poguessin tenir les setmanes establertes per llei per poder-se dedicar a la seva filla sense haver d’acudir al lloc de treball. Més enllà de les condicions laborals de cadascun d’ells -ell autònom, ella en excedència durant un temps per poder fer els tràmits burocràtics necessaris- la CASS primer i els tribunals després han denegat l’ajut perquè la sol·licitud es va fer tard.
La CASS va denegar la prestació, la Batllia va confirmar que la denegació era correcta i ara, la sala administrativa del Tribunal Superior, ha validar tot plegat. Primer de tot, perquè la prestació en concret, la baixa per maternitat i paternitat, ha de començar a operar només néixer la criatura. És a dir, la prestació no la poden gaudir els progenitors quan vulguin. I després, perquè els tràmits burocràtics no es van fer amb el temps necessari per complir aquella condició. La que la baixa ha de començar a operar just en néixer l’infant. Cert que els progenitors al·leguen que era temps de pandèmia i altres motivacions de caràcter burocràtic. Però aquí no hi estan pas els tribunals.
La sala administrativa és molt clara en aquest sentit. I després de deixar clar que la CASS no discrimina els pares i mares que ho són per gestació subrogada perquè altres prestacions s’han atorgat abans, manté: “És cert que en el cas que ens ocupa es dona la circumstància que els agents van seguir un procés de maternitat subrogada al Canadà, i que aquest país no ha signat el tractat de la postil·la de la Haia, la qual cosa va comportar que la inscripció de la seva filla al Registre civil del Principat es demorés.”
Més encara, els magistrats especifiquen que “van ser els agents els qui van decidir -per les raons que siguin-, triar aquest país per la seva maternitat subrogada, i havien de saber que, en no ser possible la postil·la de la sentència canadenca, havien d’anar a un procediment judicial en el Principat si volien inscriure la seva filla al Registre Civil d’Andorra, per la qual cosa havien d’assumir les conseqüències de la seva decisió, compte tingut que la normativa andorrana marca com a data d’inici de la prestació la data del part, sense perjudici que la documentació a presentar hagi de comptar amb el reconeixement necessari (en aquest cas fou necessari un procediment d’exequàtur)”.
Comentaris (4)