El president del Consell Superior esclata: “La normativa judicial actual ens fa anar malament”

Rossell ha celebrat la promesa i jura de la fins ara fiscal Núria Garcia i de la batlle Immaculada Rodríguez com a magistrades per a la sala administrativa del Tribunal Superior. Hores d’ara només hi havia una magistrada per aquesta jurisdicció. Garcia i Rodríguez hi estaran a temps parcial i deixen sengles vacants a la fiscalia i a la Batllia. En aquest darrer cas serà, d’entrada, el president de la jurisdicció, David Moynat, qui s’haurà de reorganitzar tenint en compte els recursos actuals. Quant a la fiscalia caldrà veure el moviment de peces que hi hagi properament. 

I és que Rossell ha confirmat que els magistrats del Tribunal de Corts Enric Anglada, Concepció Barón i Jacques Richiardi tenen intenció de jubilar-se els darrers dies de setembre, sempre que hagin dictat la sentència de la causa general del ‘cas BPA’. Per això, més aviat que tard caldrà fer els oferiments escaients per veure si algun dels actuals integrants de la carrera judicial o fiscal andorrana volen ocupar algun dels llocs vacants. “Vesteixes un sant i en desvesteixes un altre”, ha dit de forma ben eloqüent Josep Maria Rossell.

El president del Consell Superior ha deixat clar que quan els actuals mandataris de l’ens judicial van arribar a sengles càrrecs “no hi havia cap pla previst”, cap full de ruta traçat per poder anar substituint de forma gradual tots els magistrats que arribaven a l’edat de jubilació. I que n’han sigut i en seran uns quants els darrers temps. Per això que han fet amb el que tenien. I “la mateixa organització fa que no pugui funcionar” i qui va malament no és ja el Consell Superior si no “l’administració de Justícia en general i el ciutadà” que en rep les conseqüències.

“Cal que les competències quedin molt clares perquè tot plegat genera desorganització, confusió, i crea moltes disfuncions”

I amb tot, la raó última que “es creïn moltes disfuncions” cal cercar-la en el marc legal i la definició poc definida de competències entre el ministeri de Justícia i el Consell Superior. Per això Rossell ha insistit que “cal que les competències quedin molt clares”, perquè amb els canvis que es van fer fa una desena llarga d’anys no es va acabar de fer prou bé. El president del poder judicial andorrà ha tornat a insistir que s’ha anat parlant de la qüestió amb el Govern i els grups parlamentaris, i el Consell Superior espera poder fer, durant el que resta d’aquest 2025, una proposta de modificació de llei.

La idea seria que el Govern es pugui fer seva la proposta i s’acabi tramitant com un projecte de llei juntament amb altres canvis respecte dels quals també està treballant el Consell Superior. Un possible escenari traçat per Rossell és que durant el 2026 es facin les tramitacions escaients i que el nou marc legal, que hauria de comportar “un disseny estructural i competencial” clarament definits, pugui implantar-se a principi del 2027. En tot cas, entre finals de 2026 o inicis de la propera legislatura. 

MOVIMENT DE FITXES

El contundent posicionament de Rossell ha vingut a tomb de les preguntes referents a com pensa cobrir el Consell Superior les baixes que hi ha hagut al Tribunal de Corts -amb la sortida de Canòlic Mingorance cap a Estrasburg- o l’ascens a la magistratura d’Imma Rodríguez i Núria Garcia. El president del Consell Superior ha deixat clar que el primer que cal cobrir és el Tribunal de Corts. “Amb cinc magistrats a ple temps és suficient”, ha indicat Rossell, que ha deixat clar que a finals de setembre es jubilaran tres magistrats i, per tant, ben aviat s’hauran de fer els processos necessaris per cobrir aquells tres llocs, seguint el que estableix la normativa, que fa que de cada tres places ofertes a juristes nacionals, se n’ha d’oferir un a l’exterior. 

Rossell ha indicat que ara mateix tocaria la incorporació d’un jurista estranger, amb la qual cosa s’oferirà un d’exterior i dos d’interns. I s’haurà de veure el moviment de peces que hi hagi. En aquest sentit, el president de la cúpula judicial ha afirmat que per veure com es resolen la vacant creada per la sortida de Garcia i la incorporació nova pressupostada per aquest 2025 “cal esperar una mica més” atès que és possible que hi hagi algun integrant de la fiscalia que eventualment vulgui girar cap al Tribunal de Corts. I ha estat aquí on Rossell ha lamentat que s’hagi de desvestir un sant per vestir-ne un altre i ha lamentat les limitacions existents.

DEL “SENSE OBLIDAR QUE DARRERE HI HA PERSONES” AL “SENTIT DE SERVEI PÚBLIC”

La sala administrativa del Tribunal Superior incorpora des d’aquest dimecres dues noves integrants. Es tracta de la fins ara fiscal Núria Garcia i de la batlle Immaculada Rodríguez. Garcia ha manifestat que té “ganes de fer-ho bé” i ha recordat que fins ara sempre ha actuat “de manera imparcial i objectiva, però sense oblidar que darrere de cada dossier i de cada cas hi ha persones” i que qualsevol decisió afecta les seves vides. De la seva banda, Immaculada Rodríguez, que ha jurat el càrrec -Garcia l’ha promès- ha mostrat el seu “profund sentit de servei públic” i la “lleialtat vers la institució i la ciutadania”, alhora que també ha agraït “la confiança” rebuda i sobretot ha destacat el suport rebut tant del president de la Batllia, David Moynat, com de la totalitat del personal de la secció civil 4a i la secció administrativa 1. Núria Garcia Val és llicenciada en Dret per la Universitat de Savoie a Chambery, i DEA-Master d’Estudis Europeus a la Universitat de Grenoble. Es va col·legiar com advocada al 2004 i al 2011 va començar la seva carrera a l’administració de Justícia com a secretària judicial. L’any 2012 va accedir al càrrec de batlle, primer a civil i menors, després a penal, seguit d’instrucció i al 2016 va començar a exercir com a fiscal adjunta. Immaculada Rodríguez Díaz es va formar en Dret a la Universitat de Tolosa, Barcelona i Andorra. L’any 2002 va començar a treballar com a secretària judicial interina a la Batllia, guanyant pocs mesos desprès una plaça de secretària judicial fixa. En aquests 22 anys dedicats a la Justícia, ha desenvolupat la seva tasca, primer, com a batlle, i posteriorment com a coordinadora de presidència de la Batllia, i des del 2023 ha ocupat el càrrec de vicepresidenta de la Batllia.