Fins al punt que segons que ha pogut saber l’Altaveu, el suport que la setmana passada van expressar a través d’un comunicat la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), l’Empresa Familiar (EFA) i la Cambra de Comerç no va ser una decisió espontània de les patronals sinó més aviat un intent de capejar el temporal. En efecte, els responsables de Grifols sabien que serien ‘notícia’ als ‘Pandora Papers’ i que se’ls vincularia a l’evasió fiscal via Andorra en un moment que, pel motiu que sia, cada cop menys clar, estan fent els passos per implantar-se al Principat.
El consorci internacional de periodistes (ICIJ) que des de fa mesos analitza documents de despatxos jurídics panamenys que tenien com a missió especial constituir societats per facilitar el rentat de capitals d’altres jurisdiccions es reparteix la feina per països. En el cas d’Espanya, hi ha periodistes de dos mitjans concrets (‘El País’ i ‘La Sexta’) treballant en aquesta investigació. Una de les característiques del treball és que poc abans de la publicació d’una informació, els periodistes en qüestió contacten amb la persona o institució que sortirà ‘esquitxada’ i li demanen si té alguna cosa a dir-hi.
És a dir, es dóna l’oportunitat a l’afectat de justificar-se al costat de l’explicació ‘neutra’ que treu a relluir la documentació jurídica i mercantil obtinguda. No només treballa així el consorci amb els ‘Pandora Papers’. Ho va fer de la mateixa manera amb els ‘Panama Papers’. Per tant, hores o dies abans que Grifols aparegués a les pàgines d’‘El País’ perquè tres dels seus principals directius -Víctor Grífols, Ramon Grífols i Tomàs Dagà- estaven vinculats a una societat panamenya (Willroad Corporation) domiciliada al paradís fiscal de les Illes Verges britàniques i amb un compte a Andbank, la multinacional farmacèutica ja n’estava al corrent.
Per tant, s’hauria buscat la manera, en ple debat sobre la implantació de Grifols al Principat, de mirar de fer una cortina de fum per fer passar desapercebut el temporal que pogués venir. I és que, segons les fonts consultades, el projecte de Grifols, des del punt de vista científic, probablement és del tot imponent -hi pot haver debat sobre la seguretat de la instal·lació, sobre qüestions ètiques en matèria de receca- i lloable: la immunologia està suposant un gran avenç en el combat especialment del càncer però encara hi ha molt camí per recórrer.
Ara bé, hi ha molts més dubtes sobre la motivació de la companyia d’origen català per implantar-se al Principat. Científic, també. Però queda clar, ara, que també hi ha aquests interrogants des del punt de vista societari, mercantil, fiscal. L’empresariat andorrà està preocupat perquè pugui resultar fallida una operació amb una gran multinacional que es volia vendre com el gran tractor, la locomotora de la inversió estrangera i la diversificació econòmica optant per un sector com el de la biotecnologia, dels més avançats, amb més futur i que promet ser un dels atractius científics i econòmics de les properes dècades.
‘CAS BPA’
I si no n’hi ha prou amb l’esquitxada a Grifols, l’altre mal de cap empresarial, segons les fonts, ve pel fet que el ‘Pandora Papers’ evidencia que durant molts anys Andbank ha estat un facilitador d’evasió fiscal a través de la seva consultora AFSI, formalment ‘propietat’ d’un històric empleat. L’empresariat andorrà és conscient que la implicació de l’entitat bancària, segurament en l’actualitat la que més implantada està a Espanya, pot danyar la imatge d’Andorra novament. I el Principat no es pot permetre una segona destralada.
Hi ha molts empresaris -de més bona o més dolenta reputació- que van passar per Andbank gràcies a estructures societàries creades per AFSI. Alguns d’aquests clients eren compartits amb BPA i, curiosament, el fet que aquests empresaris tinguessin comptes a BPA és la raó de ser suposada de la intervenció d’aquest banc i el judici a què estan sotmesos 24 empleats de més o menys rang
Però és evident que hi ha molts empresaris -de més bona o més dolenta reputació- que van passar per Andbank gràcies a estructures societàries creades per AFSI. Alguns d’aquests clients eren compartits amb BPA i, curiosament, el fet que aquests empresaris tinguessin comptes a BPA és la raó de ser suposada de la intervenció d’aquest banc i el judici a què estan sotmesos 24 empleats de més o menys rang i que, en certa manera, jutja tot el banc sencer. I és que en els ‘Pandora Papers’ hi apareixen empresaris vinculats a Andbank que no és que hagin aparegut en la causa general del ‘cas BPA’, és que han estat l’origen d’altres causes derivades que ni els propis advocats entenen i que a Andbank no li han suposat cap problema ni retret. Ni administratiu ni encara menys judicial.
Però el fet que els ‘Pandora Papers’, una investigació internacional independent, hagin esclatat al bell mig del judici del ‘cas BPA’ deixa ben clara la situació. La plaça financera andorrana en el seu conjunt facilitava evadir impostos a empresaris de tota mena. I per molt que hagi intentat el país passar pàgina a aquest fet, es va obrir una fractura per interessos espuris de certs sectors que ara estan sent el focus de totes les mirades. I això no passa per alt l’empresariat andorrà, que donava per amortitzat BPA i les seves seqüeles una vegada s’ha anunciat l’adquisició per part de Crèdit Andorrà de Vall Banc, i que ara veu que si BPA era ‘dolenta’, Andbank li ha d’anar al darrere. O al davant.
La darrera setmana del judici del ‘cas BPA’ va evidenciar, amb documentació de la policia andorrana, que l’empresari l’operativa del qual esdevé l’epicentre de l’acusació contra BPA en aquest primer judici, Rafael Pallardó, era també client d’Andbank. Amb un element clau diferencial: mentre davant de BPA mai va explicar que era soci del xinès Gao Ping i, per contra, sempre va justificar la seva operativa comercial; a Andbank hi va obrir compte sense motivar la suposada facturació i, en canvi, reconeixent sense embuts que era soci de Ping.
“NO ES JUTJA ANDBANK”
En la darrera sessió del judici del ‘cas BPA’ haguda fins ara, advocats de la defensa van demanar que s’incorporés al sumari tota la informació periodística que vagi transcendint en relació amb els ‘Pandora Papers’. El magistrat que presideix el judici, Enric Anglada, manifestament incòmode, i amb el suport de la magistrada andorrana Concepció Barón, va refutar la petició. Anglada, en un moment donat, va arribar a pronunciar un “aquí no es jutja Andbank”. I que la informació periodística és per llegir-la i entendre-la però poca cosa més. “Si haguéssim d’incorporar a la causa tot el que s’ha escrit de BPA…”
I aquesta frase va servir a més d’una defensa per saltar ràpidament deixant clar, almenys, dues coses. En primer lloc, que la UIFAnd i la fiscalia -Alfons Alberca no va badar boca, estupefacte- han obert múltiples dossiers a partir de retalls de diaris. O de links de portals digitals informatius. En segon terme es va palesar que en el ‘cas BPA’ s’ha funcionat d’una altra manera: s’ha elaborat un sumari mal garbellat i s’ha facilitat tota la documentació judicial a diferents mitjans de comunicació perquè s’encarreguessin de criminalitzar l’entitat bancària.
No és el cas dels ‘Pandora Papers’. La documentació obtinguda per mitjans de comunicació de tot el món occidental evidencien com s’ho han fet persones de diferent naturalesa professional, però tots amb necessitat d’evadir responsabilitats fiscals, per saltar-se les normes de desenes de països. I queda clar que espanyols rellevants van usar la maquinària d’AFSI i Andbank per fer aquest salt. I probablement per això, quan es buscava informació dels Pujol desesperadament des de Madrid, no es va voler entrar a Andbank, perquè si s’hagués fet l’escombrada que es va fer a BPA massa tòtems de l’economia espanyola -i fins i tot, probablement, de la més alta institució estatal- n’haurien pogut sortir esquitxats.
Els ‘Pandora Papers’ ho evidencien. Però poden ser només a punta d’un iceberg que l’empresariat andorrà tem. Socialment, la ciutadania com més va menys està per orgues. Andorra encara va molt a remolc. Però si Espanya decideix canviar de rumb l’impacte pot ser gran. I que just amb el judici del ‘cas BPA’ en plena efervescència i amb la voluntat d’agafar la bandera de Grifols apareguin contrastadament tot un seguit de certeses, no tranquil·litza. Ben al contrari.