I és que, poc a molt, la família Pujol, d’una manera o altra, hauria mantingut relació amb el conjunt de la plaça financera andorrana. Al Crèdit Andorrà, com al seu dia van reconèixer a l’Altaveu els advocats de l’ex-president de la Generalitat, hi tenien dipositades unes ‘làmines financeres’ que van anar donant els seus rendiments. Ho sabessin o no, els integrants de la denominada ‘policia patriòtica’ espanyola furgaven en la banca andorrana per trobar informació que els permetés debilitar l’auge de l’independentisme català.
Segons que revela el portal digital català ‘El Món’, que les darreres setmanes va desgranant les agendes de Villarejo que figuren en causes judicials que s’instrueixen a Espanya, entre els mesos d’octubre i novembre del 2012 aquest comissari havia de mantenir contactes amb diversos interlocutors de la banca andorrana que, ja llavors, i a tenor del que indiquen les anotacions fetes pel controvertit comissari, havien de ser clau per a defenestrar l’independentisme català.
Fa deu anys es posava en marxa el que posteriorment es coneixeria com a ‘Operació Catalunya’, encara que llavors se circumscrivia a Barcelona. O, almenys, era la capital catalana la que donava nom a la moguda policial que s’estava duent a terme. Per tant, fa una dècada que el Principat, d’una manera o altra, era coneixedor dels moviments de la policia espanyola, de l’Estat espanyol, i del fet que a Andorra hi havia posat un dels seus focus. En funció dels diversos contactes que es van anar fent i de les afectacions que podien tenir segons quins moviments, aparentment, aquell focus es va anar dirigint d’una entitat a l’altra. En tot cas, el nom de Peralba i Crèdit Andorrà apareixen clarament a l’agenda de Villarejo, en unes anotacions del 5 de novembre del 2012 on també es refereix a uns contactes amb banquers andorrans que s’hauria fet el 17 d’octubre anterior.
Durant prop de tres anys es va anar perfilant el que acabaria sent la ‘destralada’ o el ‘cop de martell’ a Banca Privada d’Andorra (BPA). Abans, però, la ‘policia patriòtica’ va furgar en pràcticament tots els bancs. A Andbank perquè se sabia que era el successor de la Banca Reig, històrica entitat de capçalera dels Pujol per la relació que l’ex-president andorrà tenia amb l’ex-cap de Govern ja traspassat Òscar Ribas. Però també apareixen almenys Crèdit Andorrà i MoraBanc. No obstant, una part transcendit de tot el moviment para-policial que va afectar la plaça bancària andorrana, aquella que està documentada, fa part de la informació que està catalogada com a matèria reservada per l’Estat espanyol i, per tant, tancada en calaixos a pany i forrellat.
Comentaris (10)