La ‘policia patriòtica’ implica el magistrat Pijuan en maniobres immerses en l’‘Operació Catalunya’

En una llarga conversa entre el controvertit comissari Villarejo i l’ex-secretari d’Estat espanyol d’Interior es dóna a entendre que l’ara president del Tribunal de Corts hauria assessorat els Pujol per intentar frenar l’acció judicial que els venia a sobre

Comentaris

José Manuel Villarejo i Josep Maria Pijuan.
José Manuel Villarejo i Josep Maria Pijuan. ARXIU

Que l’Estat espanyol i el seu poder polític -el PP llavors- i policial estava en ‘guerra’ a principi de la dècada del 2010 contra l’auge de l’independentisme català és un fet. Tant com que al tomb de la denominada ‘Operació Catalunya’, ara ja admesa per totes les parts implicades, hi va haver diversos moviments que van acabar esquitxant Andorra i com a element col·lateral van suposar la desaparició de BPA. En tot l’entramat d’atacs i defenses la ‘policia patriòtica’ espanyola hi implica el magistrat andorrà Josep Maria Pijuan, un dels primers jutjadors de la causa general del ‘cas BPA’.

En una llarga conversa a la qual l’Altaveu hi ha tingut accés entre el controvertit comissari ara jubilat José Manuel Villarejo i el llavors secretari d’Estat d’Interior Francisco Martínez, el primer indica al segon, a qui demana que sigui “l’únic canal de comunicació” entre la ‘policia patriòtica’ i la cúpula política encapçalada per Mariano Rajoy, que Pijuan, de comú acord amb el no menys discutit fiscal José Grinda i el fiscal general de Catalunya, haurien assessorat el Pujol en la querella presentada a Andorra contra directius de BPA per suposada revelació de secrets bancaris.

L’apunt fet per Villarejo en relació amb l’ara president del Tribunal de Corts, que llavors s’acabava de jubilar a Espanya, evidencia que Pijuan estava al corrent de la situació. En una entrevista a RAC1 ja donava a entendre el magistrat que era conscient de l’existència de l’‘Operació Catalunya’ i de les martingales policials

La conversa entre Villarejo i Martínez, que repassen durant dues hores i de forma desordenada diversos aspectes al tomb d’allò que avui es coneix com a ‘Operació Catalunya’ , es du a terme el mes d’agost del 2014, quatre dies després que els Pujol presentessin la querella esmentada i de l’acció judicial davant l’Audiència nacional espanyola amb l’objectiu d’aturar la comissió rogatòria internacional (CRI) que en virtut del ‘pantallazo’ publicat pel diari ‘El Mundo’ cinc setmanes abans, els primers dies de juliol, sol·licita a les autoritats judicials andorranes que recopilin tota la informació bancària disponible al Principat sobre els Pujol.

L’apunt fet per Villarejo en relació amb l’ara president del Tribunal de Corts, que llavors s’acabava de jubilar a Espanya, evidencia que Pijuan estava al corrent de la situació. En una entrevista a RAC1 ja donava a entendre el magistrat que era conscient de l’existència de l’‘Operació Catalunya’ i de les martingales policials. Si com insinua el controvertit comissari Pijuan, juntament amb Grinda i algun altre fiscal, va assessorar els Pujol per anar contra BPA sembla evident que el magistrat no hauria d’haver intervingut en res en el cas que acabaria portant a la intervenció del banc i a la seva fallida. I menys encara a jutjar res.

El magistrat Josep Maria Pijuan presidint el tribunal jutjador del 'cas BPA' a l'inici de les vistes.

Relacionat

El magistrat de Corts que nega l’‘Operació Catalunya’ a Andorra maleeix la ‘policia patriòtica’

Pijuan va ser el primer president del tribunal jutjador de la causa general del ‘cas BPA’ fins que va acabar sent apartat per un frec a frec que va mantenir amb un dels advocats defensors de processats. El magistrat, a més, va desestimar una qüestió prèvia que considerava que la intervenció de BPA era producte de les maniobres il·legals fetes al tomb de l’‘Operació Catalunya’, que haurien comptat amb la connivència de les autoritats americanes i la connivència del Govern d’Andorra i alguns dels òrgans jurisdiccionals.

Conversa Villarejo i Martinez

 

Comentaris (23)

Trending